L'accident del tren de Rodalies, la setmana passada a Vacarisses, va tornar a posar sobre la taula els problemes de mobilitat existents a la Catalunya Central. Fa anys que denunciem la precarietat de recursos, en manteniment i modernització, de les infraestructures i el material mòbil. En aquest cas, del ferroviari, però quan no és aquest, és un altre.
I de fet, li va faltar temps, al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, per sortir a denunciar les mancances de Rodalies i les exigències, al govern central, d'atrapar el temps perdut i posar-se al dia. Em sembla molt bé que s'exigeixi a cada nivell d'administració el compliment dels compromisos, i obligacions, però això val per a totes.
En el cas concret del conseller Calvet, ha de tenir present les dotzenes de compromisos incomplerts, en matèria d'eixos viaris, a la Catalunya Central. Ja no parlo de tot el país, sinó de les comarques centrals de Catalu-nya. La llista és immensa i va des del desdoblament de l'eix del Llobregat, en el tram Berga-Bagà, a la millora de carreteres transversals com la C-26, en el tram Solsona-Berga-Ripoll; la millora de la B-402, de la Pobla de Lillet a Campdevànol; acabar el tram pendent de la C-154, de Gironella a Vic, i moltíssims altres; promeses fetes, i mai complertes, en temes de menor relleu, però tanmateix importants per a aquest territori.
De totes maneres, el compromís més cridaner, més punyent i urgent és el del tram sud de la C-55. Tots vàrem lamentar l'accident mortal de Vacarisses, però és que només en aquest any 2018 hi ha hagut 10 accidents mortals en aquesta via interurbana. Exigim al govern central que actuï allà on li pertoqui, però que el conseller assumeixi les responsabilitats que li pertoquen dintre de les seves competències i obligacions.
En els meus anys de diputat al Parlament, vaig aprendre que quan una via suporta una IMD (intensitat mitjana diària) de dotze mil vehicles, s'ha de preparar el seu desdoblament, o trobar alternatives per desviar el trànsit cap a altres indrets. I quan l'IMD supera els vint mil, els riscos de col·lapse i accidentalitat elevada arriben a cotes insostenibles. Es aquí on estem, des de fa anys, amb un increment constant de mobilitat, sense cap solució contundent a la vista. S'han fet tota mena de moviments, obres menors, invents provisionals, senyalització especial... i tanmateix, els problemes continuen, perquè la via ja no pot aguantar més improvisacions.
Tot té un límit, i aquest tram no té remei, si no es desdobla, o si no se li busca una sortida «excepcional» per resoldre l'«excepcionalitat» que suposa. No és normal que una gran ciutat com Manresa tingui les connexions que té. De fet, ciutats menors han trobat suport polític per rebre inversions notables del govern de la Generalitat. Mirem-ne algunes de la segona o tercera corona, i ho comprovarem. Per què aquí no? Doncs, perquè es va fer una concessió per a una autopista, i malgrat els anys passats no s'ha volgut/pogut resoldre l'anomalia.
No podem esperar nous accidents, nous col·lapses, nous incidents que fan perdre milers i milers d'hores de treball, quan no es perden vides o surten persones mal parades. Fa bé la Generalitat de reclamar als altres que facin els deures, però el primer que ha de fer és donar exemple i complir els compromisos assumits, i resoldre aquells altres pels quals multitud de persones i institucions reclamen solució. Que posin el tram sud de la C-55 en el pla d'inversions del proper pressupost, si és que l'arriben a fer, perquè de tant pensar en repúbliques inexistents, anem perdent les competències i finançament de l'autonomia que teníem.
