Cap punyalada del que va intentar assassinar-la va ser prou forta per matar la voluntat de perdonar-lo. Suezann Bosler, perruquera, ho va explicar aquesta setmana a estudiants a l'aula magna del Lluís de Peguera de Manresa convidada per la Comunitat de Sant Egidi. I no només va perdonar les punyalades que ella va rebre sinó que va desistir de venjar les que van llevar la vida al seu pare davant dels seus ulls. Un cop fora de l'institut, els estudiants i jo vam tornar al terreny de joc en què massa sovint ens dediquem alegrement a donar-nos puntades de peu els uns als altres. Quants no es lleven al matí i, després del cafè i la torrada, obren el diari o es passegen per les xarxes socials a veure a qui poden posar a parir? Encara que sigui agafant el rave per les fulles. Surten per tot arreu Michaels Douglas de nyigui-nyogui en el paper d' Un dia de fúria. A Suezann Bosler sí que li havien fet alguna cosa. No hi ha res pitjor que veure morir violentament a qui estimes. Allà on les futilitats queden enrere i es veuen petites va trobar l'equilibri per pensar, lluny del soroll, i arribar a conclusions correctes. Dit d'una altra manera, per trobar el camí bo toca sortir de la melé, allunyar-se dels jugadors que es tiren coces dintre de l'àrea petita. Bosler va agafar davant nostre amb dos ditets la línia de banda del terreny de joc i el va fer molt més gran. Amb més espai. Fins i tot per al perdó.
