Manuela Carmena, una excomunista amb aspecte de iaia conservadora, jutgessa progre de 74 anys, ha tingut el valor de tancar al trànsit tot el centre de Madrid sis mesos abans d'unes eleccions. És el mateix projecte que tenien a sobre la taula Ruiz Gallardón i Ana Botella. Ell era el nen prodigi de la dreta i va governar amb poders gairebé absoluts; ella era una alcaldessa de mor-ro fort casada amb el gran mandril alfa del gore conservador. Cap dels dos va tenir pebrots per fer-ho; Carmena, amb un govern fràgil i sense gaires escarafalls, ho acaba de fer. És una gran lliçó ara que la moda política és atribuir capacitats guaridores especials als senyors conservadors d'estil dur i discurs fanfarró, començant per Trump, passant per Rússia, Turquia i Hongria, i arribant a la tríada espanyola que formen Casado, Rivera i Comsedigui el de Vox. I Carmena també relativitza una mica la idea que si a Manresa el principal carrer comercial encara està obert als cotxes i la meitat del seu traçat té un aspecte i un estat de conservació que no es permetria ni en un polígon industrial, és perquè cap alcalde des de Cornet no ha tingut prou majoria i prou força política per tombar la resistència dels comerciants. Vist el que fa una jubilada a Madrid en una superfície tan gran com tot Manresa, potser resulta que, per tancar un carrer i endreçar-lo com fan absolutament a tot arreu, no cal ser el kaiser de la ciutat. Potser només cal tenir el que s'ha tenir, i fer-ho com s'ha de fer.
