No és la primera vegada que escolto en veu d'amics italians que el descrèdit de la política a la Repubblica queda compensat per la força i el bon cap de la società civile que és qui realment fa funcionar el país. Soc a Roma fent tertúlia entorn la situació a Catalunya el dia que es lliura el Premi Àlex Mazcuñán a Xavier Jovés, i, cosa rara quan estic fent una de les coses que més m'entusiasmen com és viatjar, m'envaeix una certa nostàlgia per no poder ser-hi. Si algunes persones com ell mereixen el nostre suport i la nostra presència en forma d'humil agraïment a tot el que han fet, és precisament quan se'ls reconeix aquest valor de servei que tenen, a l'hora de passar per la vida i fer-ho pensant en la dels altres.

El guardó biennal premia la participació de forma activa, desinteressada i rellevant en qualsevol àmbit d'interès ciutadà al servei de la comunitat; no podria trobar una decisió més encertada que l'adjudicació de totes aquestes característiques a la persona del Xavier. Al llarg de la meva vida professional han estat diverses les ocasions i les circumstàncies en què hem coincidit; de molt jove i amb l'adrenalina de periodista novell, quan em va tocar cobrir a peu d'unitat mòbil els aterridors incendis que l'estiu del vuitanta-sis van devastar la serralada de Montserrat; ell era el responsable de Protecció Civil, plantant cara al foc i vetllant per la seguretat de l'entusiasta i a vegades irresponsable gent de la premsa, que pel repte de servir bones cròniques ficàvem el nas i ens posàvem allà on no podíem. Uns anys més tard, com a gerent de Creu Roja, vam recuperar el contacte a la Junta de Protecció Civil, on vaig aprendre bones lliçons del seu tarannà i la seva professionalitat a l'hora de crear llaços emocionals amb la comunitat, des de la motivació desinteressada en benefici i al servei de les persones; i recentment hem tornat a creuar camins a Ampans, on és vocal del patronat i exerceix una dedicació i un voluntariat tan necessari com implicat.

Els qui tenen l'honor d'esdevenir persones de consens, defugint visions parcials o instrumentals, per millorar la convivència i les condicions de vida en favor d'un entorn social més humà, racional i solidari, són realment, com tantes vegades m'han explicat els italians, els autèntics protagonistes dels canvis socials, que massa sovint i de forma errònia s'atorguen a personatges que poden tenir més visibilitat, però que de ben segur tenen menys efectivitat. La delegació del Bages, Berguedà i Anoia del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona l'ha encertat en la distinció als valors de la persona i, encara que lluny de casa, com dirien aquí on soc, en paraules d'Indro Montanelli: Il popolo è l'unica istituzione che premia lo sforzo e riconosce il merito... El poble de Manresa ha estat just premiant l'esforç i reconeixent els mèrits de Xavier Jovés.