Als carrers ordinaris de les ciutats coexisteixen dos universos no ja radicalment diferents sinó incompatibles com un fanàtic del River Plate i un del Boca Juniors. Són la vorera i la calçada. La vorera és l'espai en principi reservat als vianants, i complementàriament als ciutadans sedents: els que seuen en bans públics (gènere minvant) i els que ho fan a les terrasses (espècimen en expansió). La interferència d'un univers en l'altre sempre és problemàtica. Aquesta circumstància, que ja coneixien, s'ha exasperat amb la irrupció del patinet elèctric, que és un invent carregat amb tots els avantatges i que només presenta un inconvenient, però força empipador: és un cos estrany tant si circula per la vorera com si ho fa per la calçada. El seu entorn ideal seria un espai intermedi entre els dos universos incompatibles, però aquest només existeix, i amb dificultats, en els carrers que gaudeixen o pateixen d'un carril bici.

A la vorera, el patinet elèctric és un invasor. Amb velocitats que arriben als trenta quilòmetres per hora, el caminant se sent agredit per ells quan li arriben per l'esquena i l'avancen inopinadament. Amb el diccionari a la mà, és un automòbil, en tant que «vehicle terrestre autopropulsat». I el lloc dels automòbils és la calçada. Però la idea d'una persona sola, sense altra carrosseria que el seu propi cos, en equilibri damunt dues rodes de petit diàmetre, ficada entremig de la riuada de cotxes i camions de milers de quilos de pes, tampoc és que convidi gaire a la confiança. La calçada és una selva i els més febles hi tenen les de perdre. Si a més a més pensem que els patinadors poden ser menors d'edat, de vegades simples nens, la imatge es torna esborronadora.

La mort d'una àvia a Esplugues després de ser atropellada per un patinet, notícia que s'ha conegut quan el cas ha arribat a judici, sembla haver accelerat els plans del Govern central per prohibir els patinets a les voreres. La ciutat de Barcelona ja s'hi havia avançat, no pas pels patinets sinó pels segway, però com que també era un vehicle elèctric de dues rodes, la normativa és extensible. Es veu que no poden anar per la vorera. Però n'hi van. Segurament et diran: què vols, que em fiqui entremig dels cotxes? Tampoc les bicicletes no haurien d'anar-hi a tota pastilla, i encara menys sense llum a la nit, però n'hi ha que hi van, com a mínim a Manresa.

Complicat, tot plegat, però convé no oblidar que, al final, vianants ho som tots.