L a final de la Copa Libertadores entre el River Plate i el Boca Juniors ha deixat per a la història una imatge es-garrifosa i terrorífica. Abans del partit de tornada a l'estadi Monumental, que no es va arribar a disputar, es va poder veure com una dona enganxava bengales al cos d'una nena, probablement la seva pròpia filla, per fer-les entrar al camp. Era més important introduir els artefactes a l'estadi que no pas la seguretat de la petita, a la qual qualsevol guspira hauria fet saltar pels aires. Tot per un partit de futbol. Amb aquests preàmbuls, el que va passar després no és estrany, tots els incidents, l'apedregament de l'autobús del Boca i la resolució general que la societat argentina té un problema de seguretat amb el futbol que fa dècades que dura. Llavors surten els que diuen que això fa caliu i que sense aquesta salsa no seria igual. Els hauria de caure la cara de vergonya.

Però el que tampoc no hem de fer és centrar tot el mal en un país que, des del nostre eurocentrisme, considerem del tercer món. Estem tips de veure, a casa nostra, presidents de bàsquet que fan declaracions dient que al seu equip no el poden arbitrar dues dones, pares que escridassen col·legiats i nens en partits infantils del cap de setmana o baralles entre ultres en tornejos europeus. Sembla que, com que ja no hi ha casos com els de Heysel o Hillsborough, a la dècada dels vuitanta, estiguem immunitzats i no ens adonem que aquests petits símptomes poden ser el cultiu d'un futur River-Boca a casa nostra.