04 de desembre de 2018
04.12.2018

El gust de l'aigua

03.12.2018 | 23:34

En els darrers dies s'ha obert un interessant debat sobre el gust de l'aigua que arriba a les aixetes dels usuaris d'Aigües de Manresa. La guspira ha estat l'article, titulat molt gràficament «Inversió milionària per millorar el gust i l'olor de l'aigua de l'aixeta de Manresa», al mateix Regió7 del dia 21 passat.

L'article en qüestió es fa ressò de l'aprovació per part del Consell d'Administració de l'empresa municipal del pressupost d'inversions per al 2019. Hi destaca una partida de 2,3 milions d'euros destinada a la primera fase de la renovació de la planta de tractament d'aigua potable de Dipòsits Nous. En conjunt, s'invertiran uns 15 milions d'euros els propers quatre anys.

La finalitat de la inversió és renovar tecnològicament una estació de tractament que es va construir el 1966. Com es pot suposar, la tecnologia ha fet grans avenços des de llavors. La proposta actual remet a una sèrie de projectes de recerca previs que es van desenvolupar entre el 2001 i el 2011. Després de l'aturada forçada d'inversions en els anys de la crisi, el 2017 es va reprendre el projecte. Els nostres equips tècnics, dirigits per en Ricard Tomàs i en Fredi Puig, van proposar una solució que incorpora la més moderna tecnologia en ultrafiltració i nanofiltració, destinada a millorar els gustos i olors que puntualment presenta l'aigua a causa de l'efecte de certes algues que es formen tant en l'embassament de la Baells com en el llac de l'Agulla. A més, el projecte comporta un increment de la capacitat de tractament, que passaria dels 24.000m3/dia actuals als 35.00m3/dia, cosa que permetrà fer front a potencials increments de demanda futura.

El debat sobre els gustos i olors de l'aigua de l'aixeta és un debat apassionant. Tothom sap que en altres latituds l'aigua crua és de més bona qualitat, per factors geològics, climatològics i també per l'activitat humana. En el nostre territori, el clima és advers, ja que es succeeixen períodes de sequera, i per tant d'escassetat del recurs, amb períodes de pluges torrencials, que augmenten la terbolesa de les aigües. Per altra banda, cal no oblidar que el Llobregat és un dels rius més explotats d'Europa, amb indústries i assentaments humans que condicionen la qualitat de les seves aigües.

En moltes poblacions s'està promovent l'ús de l'aigua de l'aixeta, amb resultats desiguals, òbviament. Si en algunes zones l'ús de l'aigua de l'aixeta és fàcil, en altres no ho és tant, almenys d'una forma immediata. Sí que se'n pot fer una implantació gradual. Tothom sap que, deixada reposar i refredada, el gust del clor, per exemple, minva molt, o bé desapareix del tot. Caldria començar, per exemple, per substituir les antiecològiques ampolles de plàstic per gerres de vidre amb aigua de l'aixeta als faristols i a les taules presidencials dels actes públics que es celebren arreu. No és que tingui mania persecutòria a l'aigua mineral envasada, però hi conflueixen dos greus inconvenients: la utilització d'una aigua que ha hagut de passar per un procés d'envasatge i transport, per una banda, i un envàs de plàstic, material que està enverinant els nostres mars de forma alarmant, per l'altra. No es tracta de declarar-los la guerra, però segurament la indústria d'aigua mineral s'haurà de reinventar en els propers anys.

Aigües de Manresa oferim assessorament i col·laboració a tots aquells individus i col·lectius que vulguin apostar per l'ús de l'aigua de l'aixeta. Mentrestant, jo mateix m'estic acostumant a demanar un got d'aigua de l'aixeta junt amb el cafè matinal als bars de la nostra ciutat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook