Ja són quatre els presos de Lledoners que han iniciat una vaga de fam: Sànchez, Turull, Rull i Forn. Tots quatre de Junts per Catalunya. Fins i tot en una decisió com aquesta les estratègies no van coordinades. Amb Puigdemont a Waterloo, Junqueras havia esdevingut el referent del sacrifici, especialment des que li demanen més anys que a cap dels altres. Ara els més sacrificats són els de la vaga de fam, sobretot a mesura que passin els dies. Tant de bo que no prenguin mal i que la seva acció no els deixi seqüeles irreversibles. Tant de bo s'escoltin els metges. Hi ha qui ha mort en vaga de fam sense que el poder al qual apel·lava mogués ni un centímetre la seva posició i sense que els electors d'aquest poder l'hi fessin pagar. Ningú no ho dirà obertament per televisió, però segur que en l'àmbit de l'ultranacionalisme espanyolista hi ha gent que pensa: doncs que es morin!

La vaga de fam és una sacsejada en uns dies que no en van mancats. Tothom mira cap al sud de la Península i es posa les mans al cap per la irrupció de Vox al Parlament andalús. Quatre-cents mil votants, més del deu per cent del total. Un de cada deu andalusos és d'extrema dreta? Un de cada deu andalusos és xenòfob, masclista, ultracentralista i nostàlgic del franquisme? Un de cada deu andalusos és tremendament reaccionari? A aquests votants els deu semblar que la vaga de fam de Lledoners és pura comèdia, efectisme de cara a la galeria, o bé perversió absoluta. Però molts que han votar altres formacions, i molts espanyols, i molts catalans espanyolistes, segur que pensen el mateix. Serà difícil que els convencin del contrari. Una altra cosa són els interessos de les institucions, sobretot les que se saben en fals. L'argument formal dels vaguistes és que el Tribunal Constitucional encalla els seus recursos, no els accepta ni els rebutja, i d'aquesta manera bloqueja el camí d'Estrasburg. Ara el TC diu que la setmana que ve s'hi posarà, i que ja estava previst. Ens ho creiem? La confiança sempre és opcional.

Tornem a Andalusia. Un deu per cent de reaccionaris? Doncs potser en són més i tot. Andalusia, Espanya, Catalunya, Europa, Occident, són plens de persones que no atrapen els canvis econòmics, polítics, socials i culturals dels darrers anys i els que estan en marxa. Se senten perduts, desproveïts del seus rols i del seu escàs poder. Amenaçats pel que no entenen. I reaccionen en contra, exigint el retorn al temps en què les coses eren clares i ells manaven una mica, ni que fos a casa.