06 de desembre de 2018
06.12.2018

De Brossa a la creació d'un nou llenguatge

06.12.2018 | 00:04

El Centre Cultural el Casino acull l'exposició sensorial «No em va fer Joan Brossa», un projecte d'art sonor de Cabosanroque, que integren Laia Torrents i Roger Aixut, que, conjuntament amb Vicenç Altaió, president de la Fundació Joan Brossa, la comissarien. És una gran instal·lació sonora i plàstica que està formada per elements quotidians fruit d'una beca del Departament de Cultura l'any 2016, per a la recerca i la creació en l'àmbit de les arts visuals, que enguany es presenta dins del programa d'exposicions itinerants, en el marc del Cosmògraf 2018. En la xerrada «Poesia, art, acció. Joan Brossa i la continuïtat en la revolta poètica», els seus responsables van contextualitzar l'obra, tot explicant els referents més significatius que donen claus de lectura per interpretar-la. Per Altaió, l'escenari visual d'una màquina d'expressió sensible situada en un gran pessebre exposa tot un seguit de representacions clàssiques que ens conviden a un món nou. Cabosanroque situa Brossa en el seu origen i la seva relació amb l'accident de la història. Quan Brossa ha d'anar a fer la guerra obligatòria en el bàndol lleial a la República, observa durant un bombardeig, que és un joc d'artificis, la sorpresa dins la màgia de la vida i del drama. Té un «accident fortuït» quan li cau un obús al costat i sent una veu, que el fa girar; acció que li estalvia segurament la mort, tot i que li quedarà una lesió en un ull. També esmenta l'afectació del llenguatge o de la mirada: l'any 1918, una joventut es va veure afectada per un conflicte geopolític d'una magnitud incalculable, la Primera Guerra Mundial. Un seguit de joves es van apartar del centre d'aquests esdeveniments i a través del món de l'art més degenerat, com era el cabaret, van crear el que serà l'avantguarda i l'art del segle XX: agafen la realitat, l'estripen i la deixen caure, perquè el principi d'atzar pugui constituir una altra realitat possible. Es tracta d'un moviment profundament nihilista, de deserció i minoritari, que pretén que sigui una nova moral.

Joan Miró se'n va anar voluntàriament a l'exili de París, on es va trobar una colla d'artistes que experimenten el món interior com a possibilitat única de construir una realitat. És el fenomen que es coneix com a surrealisme. I, malgrat que es presenta com una utopia poètica, és a dir, com a través de l'art es pot regenerar la societat i allunyar-se de l'acció política; aquesta generació es veu de nou afectada per la Segona Guerra Mundial. Miró mira les estrelles en la negra nit i pinta, amb una gramàtica nova, el que seran les constel·lacions. És en el camp de batalla on el principi lògic i racionalista ha deixat de funcionar; fet que obre la possibilitat que l'art torni a posar-nos en sensibilitat. Així, ens trobem davant de la crisi de representació i del llenguatge. En participaran, i troben sortides noves, un nombre d'artistes extraordinaris, que escandalitzaran tota una època. A través de l'experimentació es pot arribar a crear un nou llenguatge. Esmenta la importància de Marcel Duchamp, com a creador d'un seguit de màquines objectes que exposen un funcionament conceptual, basades sobre el principi de la no productivitat: «Són màquines solteres». Laia Tor-rents reivindica el no a Brossa, però reconeix que la peça exposada neix d'un encàrrec sobre ell. «Nosaltres venim de la música i gràcies al so hem arribat al món de l'art, però treballem d'una manera diferent». Pretenen posar en moviment els poemes/objecte de Joan Brossa, sentint-los sonorament. A la poesia escènica, utilitza personatges sense gènere: «Nosaltres els traiem la part física i ens en quedem el so. Per mantenir Joan Brossa viu, abans l'hem de destruir i reinterpretar». Roger Aixut també en remarca la sonoritat i reconeix que han seguit escrupolosament textos de Brossa, «però els hem llançat, amb un llenguatge molt obert que ens porta a un lloc diferent». Paraules sense objectes, tretes de text de poesia escènica dels anys 40 quan treballava en al·literacions de les paraules, que «nosaltres apliquem als objectes, per convertir-los en paisatge». Diu la Laia: «Explotem la sonoritat per perdre el significat» i el llenguatge es crea de bell nou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit