La crisi dels 40 li va esclatar a la cara com una bomba. N'havia sentit a parlar, és clar: quan arribes a una edat, la paraula crisi es repeteix més que l'all. Però estava convençuda que ella seria capaç de remar contra direcció i esquivar una paraula -amb les seves conseqüències- que mai no es va pensar que hauria d'afrontar. Els símptomes van començar anys abans però els íntims li van restar importància. Se suposava que tot estava lligat i ben lligat. Com el blat i a dins del sac. Però ella detectava una insatisfacció al seu voltant que no acabava de concretar i que la deixava esgotada quan escoltava, darrere les portes mig tancades, paraules com reforma o trencament del consens, que els seus íntims, novament, minimitzaven.
Va recordar com s'havia convertit en la reina del ball, fins i tot ratificada, i amb la crisi obrint la balda va pensar que, des de llavors, mai no havia estat tan en boca de tothom. Després d'anys en somort, tornar a sortir als titulars dels diaris, omplir minuts en les tertúlies i provocar baralles en l'hemicicle i a Twitter quasi li va fer gràcia. Al final, però, va patir un atac d'ansietat: des del «desafiament sobiranista» fins als referèndums d'estudiants de 26 universitats posant en dubte la seva vigència... i anar sumant. Constitución Española, nascuda el 6 de desembre del 1978, celebra avui els seus 40 anys en plena crisi d'identitat.
