Durant les darreres setmanes els més destacats i persistents titulars de la premsa europea ens han anat mostrant una coratjosa i incansable senyora Theresa May defensant nous i complementaris acords polítics que permetin al Regne Unit obtenir la més digerible aplicació d'un Brexit que hauria d'ésser definitivament aprovat pel Parlament anglès el dia 11 de desembre, excepte que allí es produís una eventual majoria opositora, incloent-hi diputats del mateix Partit Tory, que determinés la caiguda de la primera ministra.

Aquest quasi acrobàtic periple de la dama política anglesa suggereix dues inevitables conclusions. Una, i molt meritòria, la valuosa bravura demostrada per May defensant un divorci entre el seu país i la UE, legítimament aprovat en referèndum, encara que sigui per la mínima però igualment respectable majoria del 51,9%. I l'altra, històrica i transcendental, les conseqüències negatives que, per a l'ambiciós projecte europeu, implicarà la defecció d'un dels seus membres més emblemàtics i determinants. Ha estat aquesta una forta sotragada que, amb la preocupant onada euroescèptica europea, la rígida normativa econòmica de la Unió davant els diferents ritmes financers de cada estat, i la tan desigual acceptació dels fluxos migratoris, imposa indispensables reflexions.

Soc dels convençuts que viatjar amb profunda atenció pel món i per les ciutats on s'escrigueren pàgines històriques memorables, com Atenes, Aquisgrà o Maastricht, per exemple, sol despertar benèfics efectes pedagògics.

Parlo avui de la vella Friburg, on visqué i tingué càtedra universitària el gran filòsof jueu alemany Edmund Husserl, una de les ments que més profundament analitzà la realitat europea, magistralment sintetitzada en la seva famosa conferència de l'any 1935 a Viena i que quatre dècades després, féu renéixer a Praga el seu deixeble i també eminent filòsof Jan Patrocka en el seminari «Plató i Europa».

Husserl defineix Europa, no ja des de l'òptica purament territorial, sinó com a «figura espiritual» producte de la història, amb clars orígens en el judaisme i la filosofia grega i amb essencials trets, com l'esperit crític, el reconeixement de les diversitats socials, polítiques i culturals i la plena compatibilitat entre el projecte comú i les identitats nacionals. Avui, aquests crítics moments del Brexit ens obliguen a repensar la UE, amb les oportunitats i les amenaces que pugui comportar.

Per una banda, les esperances posades l'any 1992 a Maastricht, en què es va crear la moneda única i prioritzar els mecanismes d'integració econòmica per tal d'apropar-se a les grans potències mundials (EUA, Xina...). Però, per l'altra, deixant en un segon terme els irrenunciables objectius de pau, concòrdia, d'història compartida i de democràcia que, a principis dels anys 50, invocaren els seus creadors (Monnet, Schuman, Churchill...). Em resulta impensable una futura Unió Europea sense l'equilibrat i permanent diàleg entre els dos objectius esmentats. Impensable sense el retorn del Regne Unit i la incorporació dels estats encara vacil·lants. I, naturalment impensable sense la incorporació de ple dret del futur Estat Català.

Permeti, el lector, que conclogui amb Husserl: «L'autèntica renaixença d'Europa només es produirà a partir de l'heroisme de la raó».