Una breu repassada a les reaccions que ha generat en la societat i la política de Manresa l'estat inacceptable de la línia de Renfe, i una mirada ampliada que inclogui les accions generades pel conjunt de la regió central per aconseguir millores substancials en el servei, porta a la conclusió que no s'ha fet el que calia fer per pressionar allà on es prenen les decisions. El resultat de la pressió realitzada és comprovable: amb prou feines algun canvi d'horari que el temps ha acabat deixant en no res. Aquest és un punt en què la regió central en general, i el Bages en primer lloc com a primer afectat, ha de fer una severa autocrítica. Organitzacions plurals com el Consorci Viari han treballat per aconseguir millores, els alcaldes han fet declaracions, hi ha hagut una plataforma d'usuaris, però mai no hi ha hagut unitat, continuïtat, lideratge, compromís dels polítics locals (diputats i inofensives delegacions del Govern per començar), capacitat propositiva i acumulació de força. Aquest gran front davant Renfe no existeix, cosa que no diu res de bo de Manresa i comarca. Molt mal símptoma. És hora de posar-s'hi.
