El Berguedà necessita inversió pública per al seu desenvolupament, i per aquest motiu la Generalitat ha apostat en la darrera dècada per infraestructures cabdals com la C-16 i la creació de sòl industrial a la comarca. Accions fonamentals per al progrés del Berguedà. La serradora Boix de Puig-reig, per exemple, és líder en el seu sector gràcies, antre altres factors, al fet que hi ha una autovia que connecta les seves instal·lacions amb l'àrea metropolitana. Aquesta és la realitat i és impensable veure manifestacions a Barcelona contra el malbaratament de diner públic en comarques, com les del Berguedà, pel seu pes escàs en l'economia. Ningú posa en dubte que calen aquestes actuacions perquè ens sentim catalans i són, per tant, accions de país. Però al segle XXI, ser berguedà, manresà, català... també ha de voler dir sentir-se europeu. Aquesta setmana, s'ha descartat la proposta del president francès Emmanuel Macron d'impulsar la unió bancària i fer un pressupost únic europeu. Els països del nord, liderats per Amsterdam, s'hi han oposat perquè no volen compartir riscos econòmics amb els del sud. Tenen motius per tenir molts dubtes. Però haurien de ser conscients que en una economia connectada per l'euro, si cau un país endeutat amb bancs del nord, ells també cauen. Si a Europa no es fomenta d'una vegada l'europeisme, és impossible que cap territori avanci.
