08 de desembre de 2018
08.12.2018

L'encert del 78

07.12.2018 | 23:36

Els qui fa quaranta anys que ocupem algun càr-rec ja estem de tornada de crítiques, consells i recomanacions, de com hauríem d'haver fet determinades coses, vint, trenta o quaranta anys enrere. De fet, som en plena època de revisió de fets passats, valorats i criticats, amb ulls del present. A això, no s'hi val. Vaja, no té cap seriositat dir ara, proposar ara, el que s'hauria d'haver fet, sense posar-se en el moment en què les coses es varen fer.

Ara són molts els que sense haver patit la dictadura, ni haver lluitat per la democràcia, gosen criticar autèntics lluitadors que varen sacrificar una part dels seus ideals per tal d'aconseguir un pacte, suficientment bo, per tancar una etapa nefasta, i obrir-ne una altra plena d'oportunitats i llibertat.

La Transició fou exemplar, vista amb perspectiva, i amb coneixement de causa. Ben pocs podien/podíem somiar en un canvi de règim, en profunditat i amb una rapidesa, ben poc vista en altres latituds i altres moments de la història. I la Constitució conté tots aquells elements pels quals diverses generacions havien lluitat, patit i sacrificat vides i hisendes. La memòria sol ser curta, i després de quaranta anys de pau i llibertat, és fàcil criticar els pactes i els acords, per consensuar un document valent i progressista, en bona part del seu contingut.

Estem en plena celebració dels quaranta anys. Almenys, per als qui hem fet tot el recorregut, en partits, ajuntaments, Parlament i altres institucions, podem dir que el resultat ha estat clarament positiu. Tenim un país, un estat, situat en el dinovè lloc del món, en qualitat democràtica, i mai havíem tingut una etapa tan llarga de democràcia consolidada. És evident que la Constitució no és intocable, i la prova és que els mateixos redactors varen buscar, en altres latituds, les vies per reformar-la.

I les vies hi són, i en algun moment, es faran servir quan hi hagi prou consens per fer-ho. Es necessiten dos terços dels parlamentaris, xifra gran, per emprendre un retoc a la gran Carta Magna. Seria bo poder tirar endavant alguns retocs per posar-la al dia, però l'actitud dels partits de dreta, representats per PP i Cs, ho fan del tot inviable, de manera que haurem de continuar amb les regles vigents, en espera que en el futur,la representació parlamentària sigui una altra.

Però, no per això, es pot recórrer a simplificacions, ni encara menys a desqualificacions, de la vigència del seu contingut. De fet, si mirem les lleis redactades i aprovades en aquesta llarga etapa, podem veure que hi tenen cabuda, des de les més progressistes fins a les més conservadores, en funció de qui està al capdavant del govern de l'Estat. Ara mateix, el govern socialista té en marxa un bon nombre de modificacions de lleis importants per treure les parts més conservadores, i fer-les molt més obertes i properes als ciutadans. Vol dir que la interpretació de la Constitució és prou àmplia i oberta per encabir aquestes noves perspectives.

Vivim en temps de turbulències, i qüestionament dels poders públics, però el compliment de la legalitat és vital per garantir la convivència. A Catalunya s'han fet passos per trencar-la, i alguns creien tenir el dret de fer-ho sota el criteri que una minoria podia imposar les seves idees a una majoria. Si un element clau conté la Constitució és la igualtat de drets i deures entre tots els ciutadans, i la protecció de l'imperi de la llei. Ser constitucionalista és sinònim de ser demòcrata, perquè suposa respectar les idees de tots, sense vulnerar, en cap moment, la legalitat vigent. Hem arribat als quaranta anys de vigència, continua sent un instrument útil i, quan es tinguin les majories preceptives, serà un bon moment per posar-la al dia, però sense dreceres ni trencaments de consensos, com alguns han volgut fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook