Ni Renfe ni Adif no fan cas a la Catalunya Central. Dels Ferrocarrils de la Generalitat no en diem res perquè, com que «són dels nostres», tampoc no els demanem gran cosa, i així continuen trigant pràcticament una hora i mitja a apropar els manresans a Barcelona. Com que és un trenet, deu ser normal que vagi a pas de carrilet. En canvi el de Renfe és un tren dels grossos, que va per una via ampla i és de la mateixa empresa que fa funcionar els AVE, gràcies als quals Barcelona és més a prop de Saragossa que de Manresa o de Vic. Vet aquí un altre fet en comú entre bagencs i osonencs, que podem afegir a la Universitat. Qui sap si la UVic-UCC no podria ser una institució adient per vehicular un front comú de les dues ciutats per eliminar la vergonya ferroviària que comparteixen.

El problema té moltes causes, però una d'elles és la irrellevància política d'aquestes comarques o, com a mínim, de la capital del Bages. Osona té fama de nodrir les institucions amb gent seva, i potser per això té carretera desdoblada allà on Manresa té autopista de peatge. Però es veu que a Madrid la capacitat d'influència no és tan gran, perquè el servei ferroviari que pateixen no és precisament envejable. De manera que en aquest tema es pot anar de bracet. Però quina és la via per aconseguir que les administracions atenguin les exigències d'un territori? La més directa és que aquest territori elegeixi els seus propi diputats. No és el cas de la Catalunya Central, que en superfície suposa un gran bocí de la província de Barcelona, però una part molt menor del seu cens electoral. Qualsevol greuge metropolità passa al davant en la preocupació dels candidats i després parlamentaris.

Caldria ser circumscripció, però els grans partits tenen pànic a obrir el meló del sistema electoral, de manera que potser caldria activar una altra opció: posar-nos d'acord tots els ciutadans d'aquestes comarques per impulsar i votar un partit territorial que tingui com a únic objectiu l'assoliment de les reivindicacions que se'ns neguen pel fer de no tenir un lloc en el mapa de les províncies. Perquè mentre continuem votant partits que tenen més raons electorals per atendre la densa àrea metropolitana que les comarques de l'interior, estarem tirant pedres a les nostres teulades. Però aquest moviment no pot sorgir d'aquests mateixos partits. Caldrà que sigui la societat civil la que es mobilitzi.