La serradora més gran del país, la Boix (Puig-reig), no té prou fusta per treballar. Una situació que es repeteix en altres serradores malgrat que a Catalu-nya hi ha milions d'arbres. Sembla que s'estan important troncs de l'estranger mentre aquí els arbres ens surten per les orelles. Fonts del sector expliquen aquesta incongruència per les barreres burocràtiques que posa la Generalitat a l'hora de donar permisos per tallar fusta -cosa que la Generalitat nega- i, principalment, pel fet que els operaris forestals treballen amb maquinària que ha quedat obsoleta i que no els permet ser competitius en un mercat globalitzat. O sigui, que mentre és palès l'estat d'abandonament de molts boscos catalans amb gran quantitat de massa forestal que creix de manera descontrolada i que els fa impracticables, les serradores han hagut de comprar 100.000 tones de fusta a fora. Hi ha boscos que són una autèntica bomba de rellotgeria perquè si cremen no s'hi podrà accedir. Haver d'importar un recurs quan el 60% del país és superfície forestal és com morir-se de set al costat d'una font d'aigua potable. Si el recurs existeix, cal trobar la forma de rendibilitzar-lo. El dia que vegeu un munt de gent caminant amb les mans, o sigui fent el pi, serà de contents que estan perquè un partit polític es presenta a les eleccions amb compromisos concrets sobre aquest tema.