M'he tornat un consumidor responsable compulsiu, d'aquells que es neguen a fer contribucions a empreses que obtenen els seus beneficis embrutant valors o saltant-se els drets laborals. A la llista de greuges que m'impedeixen trepitjar segons quins establiments, ara s'hi ha afegit el rebuig a proveïdors que obvien invertir en el territori que els manté o financen lobbys polítics i tot plegat és una feinada; però quan aquesta actitud es torna rutina, els resultats en benefici social compensen. Mantenir aquesta actitud s'ha complicat amb l'inici de les precampanyes; o és que el nostre vot no deixa de ser una transacció comercial, en la qual una empresa política et demana que compris un producte, per obtenir-ne uns beneficis? Si fidels a uns principis no comprem per bona que sigui l'oferta o simpàtic que sigui el venedor, per què hem d'adquirir un programa sense garanties, que al final pot resultar defectuós o senzillament una estafa? Tinc bons amics que han optat per la política, excel·lents persones amb bona preparació, que mereixen tot el meu respecte personal; però la diferència entre ells i els comercials d'aquestes firmes a la llista negra té un matís molt important: mentre que els primers han decidit militar lliurament en una opció que un dia els pot arribar a alimentar molt bé, molts dels segons s'han vist obligats a triar l'exercici de la seva tasca professional, en una empresa que els pot no agradar però que s'han vist obligats a acceptar, per poder menjar.

Diria, i força emprenyat, que una empresa que dona quota de pantalla al feixisme no és plural, senzillament és estúpida. Que una marca que posa una porra i una pistola a mans d'elements pertorbats, simpatitzants o practicants de l'extrema dreta, és perillosa. Que un grup que s'estima més ser corporatiu, immobilista i conservador, abans d'associar-se amb altres del mateix ram per poder ser competitius, és mesquí i no té cap futur de mercat. Que una corporació que es nega a restituir els drets dels seus empleats injustament acomiadats, per no fer enfadar la competència, no mereix cap mena d'atenció, i quan veus que el que t'han venut no té res a veure amb el que has comprat, es trenca la fidelitat. Ho sento, per molt bé que em puguin caure els venedors, no penso comprar res en un lloc que m'hagin estafat.

Què passa quan et falla el comerç de tota la vida? Doncs que no hi tornes. Benvolgudes candidates i candidats, m'agradeu però el que em dieu no m'acaba de convèncer i, sobretot, la vostra empresa no em mereix confiança. Com a client del canvi social m'estic plantejant alternatives més de l'estil cooperativa, que ara per ara semblen menys encotillades, més honestes i no tan estructurades. Hi ha un producte nou al mercat que es diu primàries i que, ves per on, m'està fent tornar les ganes de comprar.