El feixisme va ser un moviment polític de vocació totalitària que va ocupar el poder a Itàlia durant una part de la primera meitat del segle passat. Liderat per Benito Mussolini, va establir aliances amb el nazisme d'Adolf Hitler i va ajudar militarment a l'alçament militar espanyol del 1936 contra la República. Va enviar material, tropes i avions per ajudar Franco a guanyar la guerra. Des de llavors, el nom del feixisme i el dels seus seguidors, els feixistes, s'han assimilat tant al règim dictatorial de Franco com als seus defensors i, des de la Transició, amb l'extrema dreta en general. Estrictament, el feixisme és negació de la democràcia, del pluripartidisme, de les llibertats fonamentals d'expressió, associació i manifestació, de la crítica als governants i del sindicalisme reivindicatiu. El nom, «fascismo», ve de «fascio», que vol dir feix (de llenya); així simbolitzaven el concepte d'una societat unida en un sol feix, sense la mena de «divisions» que trobaven en el debat polític i en les reivindicacions socials.

Aquest preàmbul ve a tomb per asse-nyalar la gravetat d'acusar algú de feixista. No s'hauria de fer amb lleugeresa, ja que llavors es devalua la paraula, i es pot enviar el missatge que el feixisme és quelcom banal, una manera més de denominar les posicions conservadores o, a Catalunya, el nacionalisme espanyol. I si devaluem el significat de la paraula, també estem devaluant la gravetat del contingut històric que significa. Estem enviant el missatge que això del feixisme no és tan dolent. Llavors, quan haguem de parlar de feixistes de veritat, i els anomenem com a tals, ningú no serà conscient de l'amenaça que suposen.

Suggeriria als que tothora tracten determinats partits de feixistes que facin aquesta reflexió: ¿no és probable que el votant d'aquests partits, satisfet de ser-ho, digui: «Es veu que soc feixista, i què?» Poca broma, perquè estem parlant de moltíssims catalans. Simètricament, a tots els que tracten l'independentisme de supremacista se'ls pot dir: ¿volen aconseguir que tots els votants de Junts, d'ERC i de la CUP pensin que això del supremacisme no és tan dolent? Poca broma, que són més de dos milions de catalans.

Una darrera reflexió. Quan per la tele es veu una colla de gent que balla la conga, i algú ens diu que són feixistes, i una altra gent amb la cara tapada que es baralla amb els Mossos, i ens diuen que són antifeixistes, quina composició de lloc és més probable que fem?