Dijous es va celebrar l'aniversari de la Constitució. Els millors quaranta anys de la història de Catalunya i Espanya s'han produït gràcies al consens que líders de posicions ideològiques molt diferents van tenir durant la transició cap a la democràcia. A qui critica tant la Constitució els faig sempre la mateixa pregunta: vivia millor abans? La Constitució espanyola permet fins i tot que partits polítics clarament anticonstitucionalistes estiguin al Parlament de Madrid i que la Generalitat de Catalunya estigui presidida per un extremista xenòfob. El que no permet la Constitució és voler-la reformar trencant la llei i l'ordre. La Constitució té fórmules molt clares on es pot reformar de dalt a baix; però requereix majories substancials. Tot és millorable, òbviament, i espero que algun dia hi hagi majories al Congrés per poder millorar l'Estat de les Autonomies i convertir-lo en un estat autènticament federal. Tots tenim les nostres preferències. Crec que el sistema judicial espanyol està molt polititzat i no estic d'acord amb la presó preventiva excepte per delictes de sang. Per això no em sembla bé que estiguin a la presó els polítics independentistes que van fer un cop contra la Constitució, però tampoc que hi estiguin Sandro Rosell o l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, per altres raons. Ja els jutjaran. Malgrat tot, no podem amagar les xifres i la realitat. On érem i on som. Qui vulgui passar-se la vida queixant-se i fent-se la víctima, ja s'ho farà. La crisi de 2008 va originar els naixements dels populismes d'esquerres, va ser l'excusa perfecta per crear el procés cap a la independència de Catalunya i ara ha creat el populisme de dretes amb Vox. Els partits més tradicionals estan liderats per candidats menys ferms i més frívols del que havien estat. Si no espavilem, hi ha molt a perdre.