Dels 947 municipis que té Catalunya, només 172 tenen alcaldessa. És a dir, un ridícul 18% segons les últimes dades, provisionals, de la conselleria de Governació. Només un 3% més que en les anteriors legislatures.

Com pot ser possible si a la meva mare, des de petita, li he sentit dir: «Quantes cases hi ha bones? Tantes com dones!» No són, les alcaldies, com cases? Bé, cal dir que hi ha també grans alcaldes. I que potser alguna alcaldessa no ha resultat tan bona com s'esperava...

El cas és que d'aquestes 172 només 27 han demanat una llei per posar fi a la prostitució! A veure, no hauria de ser una reclamació exigida tant per homes com per dones? Qui té interès a perpetuar la prostitució? Per què? Per diners, per plaers? Només pot tenir aquesta resposta. O m'oblido d'alguna altra possibilitat? Ah! Potser a algú també li està bé veure com sofreixen, com són denigrades i humiliades, les dones?

Ara, la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones proposa seguir el model suec, que persegueix clients i proxenetes. Ja seria hora!

No fa gaires dies, va estrenar-se un documental, El proxeneta, protagonitzat per un proxeneta condemnat que denuncia com es mouen els fils d'aquest món. L'acte de l'estrena també va servir per donar a conèixer el manifest «La Pau de les Dones», impulsat per la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes. La directora del documental, Mabel Lozano, ens presenta la història d'un proxeneta que va exercir durant més de 20 anys en una desena d'importants bordells de l'Estat (i que encara estan oberts). Ell sol va explotar més de 1.700 dones. I a la Península més de vuit milions d'individus han pagat per tenir sexe. Quants milions d'indignitat moral!

El proxeneta també diu: «Entre llops ens coneixem. No és que sigui corrupte l'alcalde, o putero, que n'hi ha, miren cap a una altra banda. Ajuntaments, banquers, notaris, aquesta gent amb les molles que els donàvem es conformaven perquè tot això funcionés».

No us sentiu malament de pensar que esteu envoltats i envoltades de consumidors de sexe pagat?

Som en una societat on s'ha normalitzat que els nois, quan surten de festa -perquè primer han accedit a la sexualitat a través de la prostitució- acabin en un prostíbul.

La normalització de la prostitució ens interpel·la a tots: homes i dones. Haurien de ser els 974 alcaldes catalans qui reclamessin la seva penalització. Tots els que no ho han signat, no poden tenir filles, a les quals els seus companys, pel simple fet de ser dones, són capaços de pensar que les poden comprar?

I és que la prostitució és una malura social que és urgent erradicar. Cal que s'hi impliquin molts més que 27 alcaldesses!