Les quinze hores d'autopista tallada sense que els Mossos intervinguessin ha donat l'excusa al Govern del PSOE per marcar paquet contra l'independentisme. La fiscalia, fent gala de la seva celebrada independència, ha emprès una investigació concomitant. La motivació que anima l'Executiu espanyol no és la defensa del dret a la lliure circulació per les carreteres catalanes, que certament hauria de preocupar tots els governants (els de la Generalitat en primer lloc), sinó els catastròfics resultats electorals a Andalusia, dels quals extreu que la proximitat a Torra i a Rufián resta vots, mentre que plantar-los cara i demanar la seva eterna condemna (o el seu ingrés immediat a la presó) dona grans rèdits a les urnes. El problema és fer compatible aquest viratge amb el desig de comptar amb ERC i el PdeCAT per aprovar els pressupostos. Es tractaria d'aparentar que el suport no té cap contrapartida en forma de concessió al «desafiament separatista», però la dreta no s'ho empassaria. Ni els seus tampoc. De manera que no insistirà; si no li aproven els pressupostos aplicarà la pròrroga i acabarà de desembeinar l'espasa de l'interès d'Estat en la qüestió catalana. La desinflamació no ha tingut temps de fer baixar les butllofes que ja torna a pujar la febre.
S'ha minimitzat la importància del tall de l'autopista de dissabte passat a l'Ampolla, però el cert és que el tram Tarragona-València de l'AP7 té una mitjana d'usuaris superior a la de l'AP2 entre el Vendrell i Saragossa. Si aquesta segona autopista hagués estat tallada durant quinze hores als Monegres per qualsevol grup amb una justa reivindicació, sense que la Guàrdia Civil intentés restablir el pas en cap moment, li haurien xiulat les orelles al subdelegat provincial del Govern a Saragossa, al delegat a l'Aragó, o als ministres d'Interior i de Foment, aquest darrer com a titular de la via i de la mobilitat en general. No els retraurien el fracàs, sinó el fet de no haver-ho ni tan sols intentat, que és el que una vicepresidenta i dos ministres retreuen al vicepresident i dos consellers catalans. Però no sé quin apartat de l'Estatut atorga als ministres el dret a determinar l'estratègia dels Mossos cas per cas, incident per incident. Quant a la fiscalia, qui sap si els comandaments del cos no li explicaran la veritat: «no vam desenfundar aquell dia per aconseguir que ens deixin desenfundar sempre». Una gent d'ordre com la fiscalia, i com demostra ser el Govern socialista, hauria d'entendre-ho.
