L'anunci de la Grossa de Cap d'Any, aquest que avisa dels perills de dir «jo passo», promet una pila d'«euracos». És un sorteig de la Generalitat de Catalunya i l'espot és emès principalment a la Televisió de Catalunya, però parla d'«euracos». Sí, ja ho sé: els autors de l'espot i els qui l'han aprovat dirien que el català ha de tenir tots els colors de la realitat social per tal que no es converteixi en una llengua imposada i antipàtica. I que, naturalment, qui s'esgarrifa és un aiatol·là de la llengua, un espècimen provincià resclosit en alguna comarca aïllada. Ja ho sabem: la gent oberta i sense prejudicis exerceix la seva obertura mental introduint una paraula en castellà per cada dues de català o, directament, parlant en castellà. Molt bé. Sí? Doncs no: els ciutadans poden parlar com vulguin, amb tots els «euracos», «findes» i «d'estos» que els surtin de la barretina, però el Govern (independentista!) de la Generalitat té la responsabilitat inexcusable de promoure una llengua normativa i d'esforçar-se per proposar expressions alhora vives, innovadores i viables que puguin funcionar com a alternatives als castellanismes que ens bombardegen. Loteries de Catalunya fa tot el contrari. És incomprensible. Sobretot, és incompetent. Jo passo, diu l'espot. Jo passo de la llengua, vol dir. Això no és una mentalitat oberta: això és una mentalitat dèbil i mandrosa. Naturalment, no ve d'una paraula. Però és un molt mal símptoma.
