La severa crisi econòmica de la darrera dècada ha servit per ressituar algunes coses al nostre país, però no s'han resolt mals endèmics com una agudització de la diferència de diners entre els que més tenen i els més pobres. Durant aquests anys hem estrenat la classe treballadora que tot i tenir una feina no hi ha manera que arribi a final de mes, per la ridiculesa del sou que cobra. I hem ampliat el compte de persones i famílies que acudeixen als llocs d'assistència social. I els polítics, cada dia més lligats de mans i peus per les grans fortunes, per les entitats financeres, posen escasses mesures per revertir una tendència que camina irremissiblement cap a la gran divisió del diner. Ni en sous ni en polítiques d'habitatge no s'ha fet prou. S'ha empobrit la majoria de la població i s'ha enriquit una minoria, un cercle més reduït encara que el de fa uns anys. Teníem tots els ingredients per arribar a xifres que haurien de preocupar tothom per la seva gravetat. Diu Càritas de Barcelona que, a l'àrea de la capital catalana i de les comarques del Baix Llobregat i Maresme, hi ha un 40% de la població que viu en habitatges inadequats i insegurs, i quan parlem només dels menors de 18 anys aquesta xifra s'eleva fins al 60%. L'entitat va presentar ahir l'informe «La llar és la clau». L'informe hauria d'alarmar i provocar reaccions que, entretinguts com estem al país, ningú no tindrà.
