Any 2006. He deixat de menjar fa dies, em mantinc amb una mica de fruita al matí i molta aigua i cigarrets. He optat per aquesta opció perquè provocar-me el vòmit em costa molt i faig massa soroll. A la feina em marejo sovint però els dic que soc de baixa tensió i s'ho empassen. He perdut 5 quilos en 1 setmana, nou record! El meu objectiu és que se'm noti l'os del maluc estant dreta. Potser així m'aproximaré a la talla de les models. La meva constitució és gran, l'ossamenta també ho és, per això em van dir grassa a l'últim càsting. No m'agafen com a model perquè estic al llindar de la talla 40 i després hi ha un buit fins a la 44-46 on hi ha les «plus size», però per a aquest sector soc massa prima. La meva missió és posar-me la mateixa talla que les meves companyes que mesuren potser 20 centímetres menys que jo. Les dones hem de ser primes, primes, perquè, si no, no som elegants?
Tothom em diu que estic fantàstica, que quines cames tan llargues, que quina enveja? però jo em miro al mirall i em veig grassa, no em veig perfecta. La perfecció serà quan m'assegui i no em surti cap plec de greix, com als anuncis de la tele. Aquest matí he caigut per les escales del metro. Em cauen els cabells i només tinc ganes de plorar. Crec que ja no ho puc amagar a la meva parella però ho intentaré. M'he adonat que no m'estimo.
Any 2018. Els cànons de bellesa no formen part del meu diccionari. Cap mètrica em defineix. Faig gairebé 2 metres i m'encanta que em vegin de lluny, ja no m'amago. Per sort, he recuperat la meva forma de cos natural que tenia als 20 anys: corbes, corbes i més corbes! Yass! Com que els temps han canviat, ja hi ha més moviments «pro-curvies» o dones amb corbes.
Em vaig tornar a apuntar a agències de models, en aquest cas sí que donava el perfil anatòmic però no d'edat? ara resulta que soc vella als 36 anys?
«Old is gold» els contesto.
M'estimo, m'estimo molt. M'agrada cuidar l'alimentació, el cos i la ment. Us animo a totes que us estimeu cada dia més, només així us estimaran cada vegada més i vosaltres sereu més capaces d'estimar els altres.
I no em justifico, no m'he de justificar si menjo més o menys, si vesteixo d'una manera o d'una altra o si tinc èpoques pitjors o millors. No patiu que ja hi ha la gent amargada per recordar-vos els canvis que ells han detectat:
-Nena, t'has engreixat, oi?
-Jo? Senyora, jo no estic grassa, estic bona!
