Fins i tot complint amb els compromisos de París, recorda l'ONU, el món s'escalfarà fins 3ºC, el que no serà suficient per evitar alguns dels pitjors efectes de l'escalfament global. Mentre hem de seguir llegint i escoltant declaracions suïcides i assassines de líders ignorants ultradretans com Trump als EUA. Va afirmar fa pocs dies que «no es creu» l'informe, publicat pel seu propi govern el divendres 23 de novembre, en què s'adverteix dels devastadors efectes del canvi climàtic per al país nord-americà. En particular, Trump va considerar inversemblants les dades econòmiques, que preveuen que l'escalfament global costarà als Estats Units milers de milions de dòlars. I de països clau com el Brasil del recent president ultradretà Bolsonaro, que va declarar que el canvi climàtic no existeix i que és un invent de l'esquerra política per danyar les seves economies. Molts d'aquests moviments ultradretans neguen les dades científiques com si fos un dogma de fe i la víctima més notòria és l'acció contra el canvi climàtic.

Governs de dretes insinuen que podrien seguir l'exemple de Trump i sortir de l'Acord climàtic de París del 2016, mentre que al Brasil el president feixistoide Jair Bolsonaro ha indicat que redoblarà la destrucció de la selva de l'Amazones, la desforestació ja de per si mateix és alarmant. De boixos.

Fa trenta anys que els científics alerten sobre l'escalfament del planeta i, sí, per desgràcia, el van veure correctament. Avui comencem a percebre concretament els primers efectes d'aquest fenomen. No només tot resulta conforme al que s'havia previst sinó que, a més, els fenòmens que s'observen actualment no són res comparats amb el que ens espera en els propers anys. Resulta evident que, al llindar del segle XXI, el desenvolupament capitalista toca els límits de càrrega del planeta Terra. En els últims mesos s'han batut rècords de perill climàtic als Estats Units, l'Índia, l'Àrtic, Europa i els fenòmens climàtics extrems es repeteixen amb més freqüència i gravetat. Prova d'això són les sequeres, incendis, inundacions, això, lligat a la crisi alimentària, l'especulació amb productes agrícoles, l'escassetat creixent d'aigua potable, l'ús de selves per a agrocombustibles amb desforestació brutal de boscos. També se'ns avisa que les onades de calor i l'augment de la contaminació provocaran un augment del risc de malalties cardiovasculars i respiratòries, a més de crear les condicions perfectes perquè organismes transmissors de malalties com el dengue o el Chikungunya estenguin la seva distribució. A poc a poc es va constatant que els factors de la crisi climàtica estan cada vegada més articulats i són, en última instància, manifestacions de la mateixa crisi capitalista, que per les seves dimensions es presenta com a crisi civilitzatòria.

Recordem que fa un segle els espais naturals s'estenien per gairebé tot el planeta. Avui dia, només un 23% de la superfície (al marge de l'Antàrtida) i un 13% dels oceans estan exempts dels efectes perjudicials de l'activitat humana. De fet, la humanitat ha eliminat el 60% de mamífers, aus, peixos i rèptils des del 1970, que ha portat els principals experts del món a alertar que l'aniquilació de la vida salvatge és ara una emergència que amenaça la civilització humana. El missatge que no volen veure alguns no pot ser més directe: anem tard, si no volem perdre la batalla contra el canvi climàtic, mantenir la natura i deixar a les generacions futures un medi ambient sostenible. Hem de transformar de forma radical el nostre sistema productiu i destinar a la lluita prou recursos financers. Estem corrent ràpidament fora de temps. Només reduint el consum, i salvaguardem els ecosistemes i el clima, tenim una oportunitat per a un planeta estable per a un futur de la humanitat a la Terra.

De fet, els esdeveniments meteorològics extrems que estem vivint a la Península, «inundacions, tempestes, sequeres, incendis», haurien de fer que l'alarma pel canvi climàtic es disparés a Espanya i al sud d'Europa. Després de tres anys de converses, delegats de multitud de països van anar a Katowice, Polònia, per arribar a més acords sobre l'anomenat reglament de l'Acord climàtic de París. La pressió ciutadana és urgent, no podem deixar el planeta en mans de Trumps i Bolsonaros de cada país.