Diu Jordi Cuixart des de la cel·la de Lledoners: «No deixeu mai de llegir, escriure i pensar. Perquè la literatura també és una eina capaç d'ender-rocar règims totalitaris de tots colors, us convido a seguir compartint arreu la llengua i cultura catalanes». Llegir, escriure, pensar és aportar a les persones l'esperit crític, la revisió permanent de les idees i la renovació constant dels que les implementen amb la voluntat de ser cada dia una mica millors. I aquesta manera de veure el món des de la inculturació personal ens ha de fer cada dia una mica més lliures. No hauria de poder ser de cap altra manera perquè és des d'aquesta renovació permanent de les idees, cada dia amb més cultura i més coneixement, que podem créixer. Les revoltes que han suposat un canvi han arribat sovint carregades de lletres i idees apreses pels seus líders en els camins que han fet. Les lluites per la igualtat dels negres americans, les de Gandi, les de Mandela, les de països com Txèquia, les dels perdedors del 39 a l'Estat espanyol, han estat acompanyades de la intel·lectualitat. Els canvis en la cultura, en l'arquitectura, la música o la literatura, han vingut guiats per la recerca constant d'un coneixement més gran, que sempre té una trajectòria molt més llarga que l'ús de la força. A voltes hi ha entrebancs, però la victòria és llegir, escriure i pensar.
