Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra't i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem». És el missatge joiós de Sofonies, un profeta anterior a l'exili, en una època convulsa per la pressió d'Assíria i les diverses aliances que es formen. Denuncia la supèrbia, l'autosuficiència, l'avarícia el seguiment d'altres déus i el frau als pobres i al poble pels dirigents, els sacerdots i els que ostenten el poder polític i econòmic i pels que fan aliança contra Judà; a tots els espera un judici sever.
Davant la infidelitat de les nacions i de Jerusalem el Senyor farà que resti una gent humil i pobre, una resta d'Israel, que cercarà refugi en el nom del Senyor. «El Senyor, rei d'Israel és dintre teu: mai més no hauràs de témer cap mal». L'esperança es troba en la petita resta del pobres; per ells el mateix Déu està content i crida de goig.
Joan, el Baptista, és un dels eixos vertebradors del temps d'Advent. És la veu que crida al desert obrint una ruta al Senyor i predicant un baptisme de conversió. El seu discurs escatològic sobta i és difícil, i motiva la pregunta: «Així, doncs, què hem de fer?». La seva resposta resumeix tota la conversió en els deures en vers el proïsme. Al poble, en general, gent humil i pobra, la resta d'Israel, els convida a compartir els béns, el vestit i el menjar, amb els qui no en tenen. Als que tenen alguna autoritat, els demana, a més, honestedat i justícia, sense violència ni falsedats. Els poderosos ni tan sols van a escoltar-lo.
Tots es preguntaven si Joan no fóra potser el Messies. Vivim avui temps convulsos i d'expectació, amb el risc de quedar emmirallats de messies polítics, religiosos i socials, que, amb les seves proclames, imposen les seves veritats inapel·lables. Joan anuncia que ve qui els batejarà amb Esperit Sant i amb foc.
El Senyor és dins nostre, hem rebut l'Esperit Sant i no el podem arraconar. Les respostes de Joan no són la recepta salvadora, ja que hem d'aplicar-la a les situacions de la nostra vida i ens ha de servir per fer present Jesús en el nostre món.
És l'expectació de l'Advent que ens obliga a tornar-nos a fer la pregunta: què hem de fer? Ni la violència del poder ni l'autoritarisme poden violar les nostres pròpies conviccions. Portem l'Esperit a dins nostre que ens obliga a ser profetes en el nostre món. Hem de ser blat, fruit de bones obres, i no palla que es crema al foc.
Vivim sempre contents: el Senyor és a prop, no us inquieteu per res.
