Setmana d'alt voltatge comunicacional, útil per a tots els que esperaven aconseguir gran ressò entre els seus públics. Per ordre invers:
1) la classe magistral del mestre Joaquim Maria Puyal damunt l'escenari del Kursaal, expressament convertit en aula acadèmica, on una vintena d'estudiants del grau de Periodisme de la Universitat Central de Catalunya van examinar-se de comunicació davant un jurat de 800 persones que omplien el teatre. Igualment magistral, la col·laboració d'una Nina espectacular, aquest dia especialitzada en comunicació musical. La sessió de dijous passat va posar molt amunt el llistó del cicle de ponències escèniques, «Manresa des d'una altra mirada», encetat el mes de setembre. Si les sessions anteriors, dedicades a la salut, l'esport i la solidaritat van aconseguir l'objectiu de posar en valor l'aportació cultural que fa Manresa en aquests espais potencials de la ciutat, el de la universitat com a motor cultural va culminar les expectatives del cicle. Ja només resta pendent la sessió dedicada a la festa.
2) l'aquelarre del nacionalconstitucionalisme espanyol contra Catalunya i el Brexit, amb un Pedro Sánchez estel·lar des de la tribuna del Congrés de Diputats. Si es pretenia comunicar contundència preelectoral, va clavar-la. Zapatero sí que va enganyar. Sánchez ja no té opció de fer-ho. I els ultres del PP i Cs tampoc, perquè fa temps que no dissimulen l'odi i el ressentiment que els anima.
3) la intencionada interpretació que s'ha fet de la «via eslovena». La imprudència atribuïda a les paraules del President ha estat excusa suficient per a una campanya d'insults i desqualificacions sense precedents. En aquest terreny, Torra ja ocupa un lloc destacat al costat de la diana de Puigdemont.
4) la confirmació que el Gobierno de España farà un Consell de Ministres benintencionat i d'esperit dialogant a la Llotja de Barcelona (un escenari no gaire recomanable, segons els entesos en matèria de seguretat ciutadana), el dia 21, just en l'aniversari de les eleccions del 21-D que van donar la majoria parlamentària a l'independentisme català. Incògnites a banda sobre intencionalitats i motivacions, el que podem afirmar amb rotunditat és que el dia del Consell de Ministres comença l'hivern. Arriba el fred. La letargia. Les glaçades que ho deixen tot garratibat.
5) l'allau de propostes a favor i en contra de manifestar el rebuig a la reunió del Consell de Ministres. En aquest cas, el destacable és el dèficit comunicatiu que fa presagiar un guirigall considerable i de conseqüències massa previsibles. Paral·lelament, pot guanyar possibilitats i adeptes la convocatòria d'una manifestació pels carrers de Madrid (a l'estil de la de Brussel·les) en contra del judici per l'1 d'octubre. L'argument és posar a prova la qualitat organitzativa de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en la protecció d'una manifestació de catalans reivindicatius pel centre de Madrid. Autoritzada, per descomptat.
7) gratificant experiència personal per una lliçó improvisada als meus nets sobre la manipulació informativa. Estem mirant les notícies i els dic: «Després de la notícia sobre l'atemptat terrorista d'Estrasburg, parlaran de Catalunya».
-«Sí, home!»-. Patapam!... No falla!
-«Avi, ets un endeví!»
