El dia més curt de l'any encara ha d'arribar, però la tarda ja comença a allargar-se, amb permís dels núvols. El moviment dels astres té aquestes coses. Des d'ara la posta del sol s'anirà endarrerint uns quants segons cada dia, que de seguida acumularan minuts. En canvi, al matí l'aparició del gran globus que ens escalfa i il·lumina es continuarà endarrerint fins a principis de gener, quan arribarà el canvi de tendència.

Fa uns mesos, quan la Unió Europea semblava disposada a liquidar els canvis d'hora del març i l'octubre, es va obrir una discussió sobre què era més convenient: mantenir tot l'any l'horari d'hivern o el d'estiu. La qüestió es va refredar perquè les institucions europees van decidir ajornar la decisió fins a la propera dècada. Es veu que molts països consideraven un risc innecessari obrir el meló d'aquest debat a casa seva.

A casa nostra es van creuar arguments en tots dos sentits. Per a una part dels qui opinaven, seria molt desagradable que al desembre i al gener el sol aparegués a quarts de deu del matí, com passaria en cas d'allargar l'horari d'estiu. L'altra part dels opinants insistia en el fet que, a canvi de la foscor matinal, pels volts de Nadal el sol no desapareixeria a quarts de sis, com ara, sinó a quarts de set. Una hora més de llum per gaudir-la en una part del dia més destinada al lleure que no pas la matinal.

Amb independència que els matins foscos siguin nocius per a la productivitat laboral i per al rendiment dels escolars, el cert és que ens agrada que la tarda s'allargui. Som una cultura d'adoradors del sol, com els antics egipcis o els inques de les novel·les gràfiques (abans anomenades «historietes») de Tintín. Costa d'entendre que durant tants segles es mantingués la creença que la Terra era el centre de l'Univers, quan la intuïció ens hauria d'haver dut a posar-hi el sol, ja que tota la nostra vida gira al voltant d'ell i dels seus cicles. (La centralitat solar, o heliocentrisme, formulada per Copèrnic, també és una teoria errònia, ja que el centre de l'Univers, com s'ha establert modernament, és el melic de cadascú).

La tarda s'allarga, la vida remunta. Encara manquen dies de fred, perquè les temperatures mínimes se solen registrar els primers mesos de l'any, però si l'anticicló de gener no ens falla, a les contrades on la boira només és una condemna venial i matutina cada tarda tindrem una mica més d'alegria solar. No fa cap nosa.