Fins ara, l'exponent mític d'un pànic col·lectiu d'origen mediàtic era l'emissió radiofònica, el diumenge 30 d'octubre del 1938 a les vuit del vespre, d'una adaptació de la novel·la de H. G. Wells La guerra dels mons, a càrrec del Mercury Theatre on the Air que dirigia Orson Welles. El llavors encara poc conegut actor i director va narrar la trama de la novel·la en format de programa informatiu, i va alarmar molts radiooients que no havien escoltat la presentació. Hi va haver trucades a les centrals de policia i als mitjans de comunicació, i els diaris de l'endemà hi van posar més pa que formatge, exagerant l'abast de l'alarma fins a la categoria de pànic col·lectiu.

A partir d'ara, un nou esdeveniment farà la competència a aquell episodi. Es diu 21/12/2018, i la seva localització no és l'estat de Nova Jersey sinó la ciutat de Barcelona. El pànic col·lectiu no el causa la invasió d'un exèrcit alienígena disposat a liquidar la Humanitat sencera, sinó la suma desordenada d'una colla de manifestacions de protesta contra el Consell de Ministres espanyol que se celebrarà al bonic edifici de la Llotja de Mar. En una coincidència digna d'estudi, dirigents, opinadors i mitjans de tots els colors han pronosticat l'arribada del caos, juntament amb els autors de pasquins, fulls volants i missatges a les xarxes en els quals es reclama paralitzar la ciutat i fins i tot el país, esdevenir «ingovernables» i «aturar el Consell de Ministres».

S'ha proposat que vehicles de tot Catalunya es desplacin a la capital i hi circulin a poc a poc (com si es pogués circular de pressa per Barcelona un divendres al matí!). Hi ha convocatòries per anar a la Llotja per impedir la reunió (un fet castigat pel Codi Penal), hi ha un «consell popular de ministres» a menys d'un quilòmetre de distància, i talls de carreteres a tot el país, que no se veure en què perjudiquen el Govern espanyol. I totes aquestes crides han estat magnificades fins a l'extenuació. Sobrevola el fantasma del París de les armilles grogues. Potser avui s'aturarà tot per la por que tot s'aturi.

Si totes aquestes convocatòries, i moltes d'altres que circulen, originen tanta por al gran col·lapse és per la sospita que aquí no mana ningú: ni a les forces que han de garantir que la protesta i la circulació siguin compatibles, ni en un independentisme que, quan vol, es reuneix en una sola convocatòria tan ferma com somrient, que impressiona el món i ningú no pot criticar. La que hauria d'haver fet per a avui al matí.