El territori de la meva infantesa i de més enllà el formava la via dels Catalans en un carrer Font del Gat que no es va asfaltar fins a l'arribada del nou mil·lenni. Al davant de la via d'un tren que transportava la potassa i que xiulava cada matí a les 8, just quan passava per davant de casa, hi havia la foneria S.A.F., que no va tancar fins al 1992. A tocar de casa descansava un gran descampat que per a la quitxalla del barri era com la promesa d'una selva inexplorada, amb una gran figuera, un gran presseguer, una prunera i un munt de males herbes on cremava la foguera de Sant Joan. Un enclavament on el carrer Major perdia el seu bon nom i des d'on, si volies arribar a les Bases sense fer una ingent volta, havies de passar per un estret caminet paral·lel a la via del tren, ple d'esbarzers. I si volies anar cap a la carretera de Santpedor, fent drecera, havies d'enfilar el pont de la S.A.F. i caminar al costat dels camps fins a trobar la civilització. Res més fosc, silenciós i solitari. La meva mare, que és qui recorda els arbres que creixien en el descampat, ens havia prohibit passar-hi quan s'amagava el sol. No m'estranya. En aquells camps i camins solitaris i foscos ara hi ha edificis, asfalt, parcs i fanals. La ciutat i la societat s'han transformat però jo encara avui he de dir a la meva filla que eviti carrerons foscos i solitaris perquè els llops no han desaparegut amb la llum, només han mudat la pell.