N o tots els aeroports duen el nom d'un personatge. I quan el duen, la tria diu molt del país on s'esdevé la circumstància. L'aeroport de Venècia es diu Marco Polo, un dels venecians més famosos de la història, potser el que més al costat de Giacomo Casanova. El de Parma es diu Giuseppe Verdi, i és que el gran compositor és probablement el fill més il·lustre de la ciutat, juntament amb el formatge d'assaonar la pasta. Federico Fellini dona nom al de Rímini, la ciutat on va néixer i va passar la infantesa, els records de la qual són omnipresents a la seva filmografia. El de Florència es diu Amerigo Vespucci, explorador florentí del Nou Món al qual es deu el fet que aquest s'anomeni Amèrica. El de Pisa porta el nom de Galileo Galilei, que era fill de la ciutat de la torre inclinada. Per no atabalar el lector, tancarem la relació incompleta recordant que el principal aroport de Roma i d'Itàlia, el de Fiumicino, està dedicat a Leonardo da Vinci. El tren directe que enllaça les terminals amb la ciutat s'anomena Leonardo Exprés.
I què fa l'Estat espanyol? Quan es decideix a donar el nom d'un aeroport a un personatge històric de gran rellevància per tal de fer-li un homenatge per a la posteritat, quina és la seva tria? En vam tenir un exemple quan el de Madrid-Barajas va ser dedicat a Adolfo Suárez, sens dubte un polític rellevant, però en tot cas encara massa recent, i en conseqüència controvertit, per aquests nivells de consagració. Quan es qüestiona el «règim del 78» s'està, sens dubte, qüestionant el seu primer timoner, que abans de president constitucional va ser secretari general del partit únic de la dictadura franquista. Ara, el Consell de Ministres reunit a Barcelona ha decidit donar el nom de Josep Tarradellas a l'aeroport de Barcelona-el Prat, i ho ha fet amb l'aparent convicció que estava fent un gran favor als catalans. Ho ha fet per caure'ns bé. I no ha pensat dues coses. Una, que Tarradellas és una figura històrica però, com Suárez, recent i també controvertida. Posats a fer, per què no els noms de Macià o de Companys? I la més important: que per caure bé als catalans el millor hauria estat permetre que decidíssim nosaltres.
A Itàlia, genis universals. Aquí, polítics del segle XX, que per meritoris que els trobin els seus partidaris, no tenen l'aura d'un Charles de Gaulle, titular del principal aeroport de París, o de J. F. Kennedy, que dona nom al més transitat de Nova York. Diferències significatives.
