A The man in the high castle, una sèrie produïda per Ridley Scott i basada en una novel·la de Philip K. Dick (l'autor de la idolatrada ¿Somnien els androides amb ovelles elèctriques?), es presenta un món en què Alemanya i Japó han guanyat la Segona Guerra Mundial i s'han repartit el territori dels Estats Units. Hi ha, però, una realitat paral·lela documentada en unes pel·lícules misterioses que mostren la victòria aliada. Amb un arriscat joc ucrònic, els guionistes fan que un ministre japonès d'extrema sensibilitat pugui saltar de la ficció a la nostra realitat i contemplar la victòria americana i la devastació d'Hiroshima i Nagasaki. L'home, naturalment, quan veu aquesta història alternativa, que és la mateixa que documenten les pel·lícules, entra en xoc: ¿quin dels dos mons és el real? ¿On estic vivint? El ministre japonès al·lucinat hauria trobat un gran consol en una visita ahir a Catalunya. Hauria comprovat que això de la sèrie és un joc de criatures comparat amb el que vivim aquí quan contemplem les portades dels diaris de Madrid al costat de les portades dels catalans, o quan veiem el batec de la Barcelona del Consell de Ministres a les televisions espanyoles i ho comparem amb el que veiem i sentim als mitjans catalans. Al japonès li encantaria constatar que nosaltres també vivim en mons paral·lels. I l'entusiasmaria descobrir que als nostres mons també es parla sovint de nazis però, en canvi, ningú no es recorda dels japos.
