Empeltades de la bonança nadalenca, tenim notícies que transmeten senyals per a l'esperança: 1) punt final a la vaga de fam que denunciava greus mancances democràtiques i neguitejava per les conseqüències irreversibles que podia tenir. L'actitud ferma dels vaguistes ha aconseguit obrir la possibilitat que el Tribunal Europeu de Drets Humans jutgi i dicti sentència sobre la validesa del procés judicial que els manté tancats a la presó. Comença el compte enrere que ha de dir si tenen raó o no tantes veus qualificades que han denunciat el biaix polític del poder judicial espanyol, al servei d'una ideologia determinada.

2) amb la vista prèvia ha començat el judici que marcarà una fita en la història de Catalunya i en la d'Espanya. Si els mitjans de comunicació són honestos, els ciutadans espa-nyols podran saber, per fi, quin ha estat el relat que ha tergiversat la realitat catalana els dar-rers anys. Podran contrastar el que va passar i el que es va explicar. I si tot va com s'espera, quedaran convidats a sis anys vista per comprovar si la sentència final del Tribunal Suprem va ser justa, homologable a la jurisprudència europea.

3) el Govern espanyol s'ha reunit en Consell de Ministres a Barcelona, cosa que no feia des del 1976, quan manava Arias Navarro. S'entén que, atesa la data d'aniversari de les eleccions imposades pel 155, els governs català i espa-nyol hagin fet l'estira-i-arronsa aquest de la foto, de la reunió productiva o només formal, de l'encaixada de mans, dels premis empresarials, el sopar i la lectura de textos sobre l'exili al Palau. L'important, però, ha estat el reconeixement mutu del conflicte i la necessitat de trobar solucions. En el comunicat no hi constava, però cal confiar que s'han conjurat a dialogar i a no aixecar-se la taula fins que no arribin a un acord. S'agraeix el to i els somriures serens de la foto bilateral. I cal felicitar aquells qui han aconsellat adequadament la reconducció d'un tema molt encabronat inicialment.

4) respirem tranquils i esperançats perquè, com diu el catedràtic Pérez Royo,« la revolució catalana» continua sent pacífica. No calien 9.000 policies per «protegir» els ministres. La demostració de feblesa democràtica se la podien haver estalviat (i els diners que ha costat l'operatiu, també). La reivindicació sobiranista manté fortalesa, determinació pacifista i comportament exemplar quan surt al carrer. Com fa tants anys que es manifesta, tot i que hi hagi qui s'entossudeix a provocar enfrontaments, a regar diàriament amb la benzina dels insults, les mentides, les injúries i la maldat moral. Col·lapsar carreteres i ciutats amb cotxes, camions o taxis, és una violència no equiparable a la que utilitzen aquells que agredeixen amb la cara tapada, bastons i un cúter a la mà.

PS: en tot aquest context de notícies positives i esperançadores, pren especial significat el daltabaix intern que viu Societat Civil Catalana amb la destitució del president i tres càr-recs més de la direcció d'aquella entitat nacionalconstitucionalista. La guerra interna per presumptes irregularitats econòmiques no fa res més que obrir un meló que creix i creix sospitosament. Com podem esperar que passarà amb tots els melons que floreixen a les feixes de la ultradreta i la dreta extrema, cada vegada més evidents: Vox, Cs...