Diccionari de Nadal per si algú necessita explicacions. Llums. S'encenen i s'apaguen. Constantment. Si et descuides passa de ser una escena bucòlica a una desenfrenada escena dislocada. Disco. Si l'instal·lador et falla, no s'encenen. Només s'apaguen. A Manresa els ha passat, es veu, en alguns carrers. L'instal·lador no s'ho ha atrapat i no tindran llums per Nadal. Ai!, que ara miraran d'atrapar-lo. Mal. Pessebre. És la selfie de com va anar allò del naixement. N'hi ha que semblen tan reals que et venen ganes de viure-hi. Potser per això existeix també la versió pessebre vivent, fets per gent que, definitivament, hi voldrien viure. La majoria de les vegades que m'hi he deixat caure he constatat que es moren de fred. Tinc clar que a mi mai m'hi trobaran. Ni cobrant. També hi ha la versió laica dels pessebres. Se la podrien estalviar, penso, sempre. Canelons. Una vegada per Sant Esteve me'n vaig cruspir 22. Vaig sobreviure, però va anar de poc. Tió. Costa menys de fer que d'explicar. Si ho expliques a algú que no sap de què va, et mira, segur, amb cara de «i tu estàs bé?». Jo ho trobo genial. Les coses genials no convé explicar-les. Caganer. Figura defecant que fa molta gràcia. A mi no me'n fa, però deu ser un problema meu perquè veig que hom perd el «cul» pel caganer del moment. Ah!, i ara també hi ha caganera. Faltaria més. Sopar d'empresa. Uff! És aquell sopar que l'endemà no pots explicar res a ningú del que hi ha passat. Perquè és millor no explicar-ho o perquè no te'n recordes de res. Sobrevalorats, els trobo. Pinya. No sé per què als àpats de Nadal hi apareix sempre una pinya. Família. Difícil d'explicar. Et trobes a taula sense guió però sabent exactament com anirà tot i qui farà què i qui dirà tal. Missatge de Nadal. Quan era petit em creia que el rei havia aturat el seu sopar per fer el discurs i seguir sopant, pensava, se li refredarà.. Amic invisible. Invent contemporani per fer regals comprats al xino. El que més m'agrada és quan després tens el dret de tempteig i pots quedar-te el regal d'un altre. Però això no és invisible, és a cara descoberta. Campanades. Jo les faig, sigui on sigui, amb olives farcides. Ah!, i sempre, però sempre, des de la Puerta del Sol. Fa anys que TV3 s'hi estavella, de valent, amb les campanades. Se me'n refot la tradició. Accent. Tots els anuncis de colònia es fan amb accent... olalà. Reis d'Orient. Ara la moda és buscar com sigui que el rei negre sigui negre. Però negre de veritat. Res de pintat. M'han explicat que alguns negres de veritat es moren de ganes de fer-ho... cobrant. Aviso, les dones comencen a protestar... Nadales. No! , si us plau! Tothom es veu amb cor de cantar-les i... només les saben començar. He conegut poca gent que les canti senceres. La meva preferida és «pero mira como beben los peces en el río...» Loteria. allò que serveix per tapar forats. Juro que si em toca -o si em va tocar dissabte- no sortiré per la tele fotent-me cava o xampany pel cap. Felicitacions. Felicitar per whatsapp no és ben bé felicitar. No fotem. Lots de Nadal. Allò que donaven abans... Allò sí que eren lots. He anat a buscar el meu i m'han caigut els d'allò per terr... no tinc paraules.
