28 de desembre de 2018
28.12.2018

Fuga de cervells

Aquí l'immigrant soc jo, el que els ve a prendre la feina soc jo, el moreno soc jo... Se sorprenen quan els parlo en un anglès natiu, però arrufen el nas si no parlo en el seu idioma autòcton

27.12.2018 | 23:13

M'he passat la joventut estudiant i treballant. Feia hores extres en una cadena de menjar ràpid per poder pagar el màster. I me l'he tret. Tinc gairebé matrícula d'honor en totes les matèries, però les possibilitats que m'ofereixen a Catalunya per poder fer el doctorat i deixar de fer hores extres en l'altra feina són escasses...

Ja m'he cansat d'enviar mails i anar en persona a portar el meu CV per trobar un lloc estable i digne. No ens valoren. Tinc amics que treballen en feines no titulades i guanyen més que jo.

I la història es repeteix. Sóc fill d'immigrants i ara jo he de fer la maleta i marxar. Només que en aquest cas no he de tancar la maleta de paper cartró amb una corda. És dur veure la teva existència reduïda en 4 objectes dins d'una maleta. Ara entenc els meus pares... He decidit marxar al nord d'Europa, molt al nord, quasi on viuen els ossos polars. I aquí sí que fot fred de veritat. Ja m'he acostumat a no sentir els dits dels peus ni de les mans, sobretot quan surto a fer el volt. Però el que és més fred de tot és el caràcter d'aquesta gent. Aquí l'immigrant soc jo, el que els ve a prendre la feina soc jo, el moreno soc jo... Se sorprenen quan els parlo en un anglès natiu, però arrufen el nas si no parlo en el seu idioma autòcton. Ja m'he apuntat a classes particulars per dominar la seva llengua. Perquè aquí em paguen molt bé, estic fent el doctorat, faig investigació i no he de fer una altra feina per arribar a final de mes. Aquí em mimen en aquest aspecte. També m'exigeixen molt, però hi estic acostumat perquè el pitjor jefe que puc tenir soc jo mateix. Trobo a faltar la meva ciutat, la meva família però no em penedeixo de la decisió que vaig prendre. Si el dia de demà tinc fills, els animaria a fer el mateix, no et pots quedar de braços plegats si vols evolucionar en la vida. Tant de bo a la nostra terra algun dia siguin conscients de la situació precària i de la fuga de cervells que estan tenint, perquè crec que encara no són conscients de la magnitud del problema. Tot i el proteccionisme que tenen els països nòrdics a l'hora d'oferir llocs de treball, les ofertes són molt superiors a les del sud d'Europa. A la meva planta semblem la torre de Babel, hi ha gent de tot el món. I m'hi sento còmode, la diversitat és meravellosa.

Tornar a casa? Potser per Nadal com els torrons. La situació hauria de millorar molt per als investigadors. Tinc les mires posades als EUA, tornaré a ser un immigrant però en aquest cas un immigrant que potser podrien necessitar...

I seré un turista a casa meva, potser tornaré un cop jubilat amb els mitjons blancs i les sandàlies negres. Turista ad eternam.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.