Presos polítics o polítics presos? Amb relació als líders independentistes en presó provisional mentre esperen el judici, la divisió de posicions és tan radical que afecta fins i tot el llenguatge. «A Espanya no hi ha presos polítics perquè és una democràcia», diuen els uns. «No és una democràcia perquè hi ha presos polític», diuen els altres. Com sortim de l'embolic?
He anat a buscar una de les fonts possibles, i no pas la més banal sinó una de les més prestigioses, si no la que ho és més, en matèria de drets humans i denúncia de la repressió política: Amnistia Internacional. Aquesta ONG mundial té membres voluntaris a tots els continents, i per unificar la seva actuació i que tothom segueixi els mateixos criteris i protocols, va elaborar i publicar l' Amnesty International Handbook, definit com a «manual bàsic de referència per als membres». En aquest manual, al capítol tercer, es parla dels « political prisioners», els presos polítics. I abans de res, delimita l'amplitud del terme: s'entén per pres polític «qualsevol pres el cas del qual té un element polític important: la motivació dels actes del presoner, els actes en ells mateixos, o la motivació de les autoritats».
Segons aquesta definició, per tant, els dirigents independentistes catalans en presó preventiva, que seran jutjats al Tribunal Suprem per rebel·lió i sedició, són presos polítics, ja que els fets que se'ls imputen, segons el relat de les mateixes acusacions, tenien per objectiu aconseguir la independència de Catalunya, que és un objectiu polític. A més a més, entre els fets que integren el relat acusatori hi ha acords i decisions del Parlament de Catalunya, el Govern i els partits i associacions polítiques. La motivació de les autoritats espanyoles és tema de desacord, però les altres dues condicions es compleixen sobradament, i en general costaria discutir l'existència d'un «element polític important».
Però abans que el sobiranisme comenci a exhibir la definició d'Amnistia Internacional, li convé saber una cosa: aquesta organització no reclama la llibertat immediata dels « political prisioners»; només defensa el seu dret a un judici just d'acord amb els estàndards internacionals. «No suggereix que aquestes persones hagin de gaudir de qualsevol estatus diferent o condicions especials mentre son a la presó (...). AI manté només que els presos polítics, igual que tots els presos, han de ser tractats amb humanitat». Però són presos polítics.
