29 de desembre de 2018
29.12.2018
Regió7

No calia exagerar tant

29.12.2018 | 00:23

Manresa va celebrar la cloenda d'un any de capitalitat cultural -que la majoria de manresans no saben ni que ha existit- amb un espectacle de llum i so que es va representar a l'interior de la Seu durant dos dies i que va ser com la clausura d'uns jocs olímpics sense a penes competicions. El cas és que aquell festival de llums havia creat tanta expectació que es van haver d'ampliar les sessions. Deia la propaganda que «les projeccions lumíniques també seran parcialment visibles des de fora del temple, a través del rosetó i dels vitralls (...) amb l'objectiu que l'espectacle arribi a tota la ciutat.» Tot es presentava tan espaterrant que vaig trucar als meus amics Pili i Víctor perquè no s'ho perdessin. La Pili és de Madrid i el Víctor de Fraga, viuen a Esparreguera i són uns enamorats de Manresa. Cada cop que venen es desfan en elogis de la vida que hi ha, i molt especialment de l'agenda cultural, de manera que les seves visites són com una injecció d'autoestima manresanista, que sempre va bé.

Teníem entrades per a l'última sessió del segon dia i amb la creença que l'espectacle arribaria «a tota la ciutat», els vaig proposar venir a l'hora de la sessió anterior per veure l'efecte que farien aquelles llums des d'un punt elevat. Abans de les set, amb el cel negre fosc i un fred que pelava, arribàvem a la torre de Santa Caterina. Per si algú no ho sap, l'esplanada de la torre és des de fa anys un punt de trobada de senyors que tenen gustos diferents dels meus, així que la companyia femenina de la Pili ens va estalviar el que hagués estat una altra incomoditat afegida. Salvat aquest malentès amb l'ocupant d'un cotxe que hi havia aparcat, l'amic Víctor va desplegar el seu supertrípode, va fixar la càmera, va treure un altre aparell i va calcular no sé quantes coses en espera que comencés un espectacle que prometia ser com un avançament de l'Apocalipsi segons Sant Joan. A les set no va passar res, a les set i cinc jo ja no sabia què dir i a les set i deu vam veure a través d'un vitrall com si a l'interior haguessin encès un fluorescent. Amb la cua entre cames i la meva autoestima manresanista bastant tocada, el Víctor va anar plegant veles i ens vam encaminar a la Seu per veure l'espectacle per dins. Va ser francament maco, però si hagués hagut de venir des d'Esparreguera potser hauria pensat que em podia haver estalviat el viatge. De la mateixa manera que els organitzadors s'haguessin pogut estalviar anunciar una lluminària a la ciutat que mai va existir. M'haurien evitat fer el ridícul.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.