30 de desembre de 2018
30.12.2018

Somnis de paper

30.12.2018 | 00:10

El Nadal no hauria de ser un temps sinó un lloc. Un lloc segur on estimar i ser estimat sense condicions. Com una llar amb un llit esponjós on poder arraulir-se sense por, sense fred, sense dolor. Les veritables cases no són de totxanes ni tenen adreça fixa. Deambulen. Són com cotxes. O com avions. O com vaixells. Són com aire. Com onades. Com estels voladors. Com la nit. Com el dia. Van amb tu però no les notes. No t'obliguen a res si tu no ho vols. Són cases alliberadores. Que et deixen ser tu. Si una casa no et permet somiar és que és una mala casa. Abandona-la. Allunya-te'n. Et sacsejarà el matalàs enmig de la nit i s'inventarà corrents d'aire impossibles. Et dibuixarà esquerdes a la paret, et deixarà a les fosques quan necessitis claror, esberlarà la teulada, t'abandonarà sota la pluja.


Si t'hi enfrontes, perdràs. Segur. Pots dissimular. Pintar-ne les parets. Parar la taula amb les estovalles, la vaixella i la coberteria més elegants. Embolicar amb papers de colors els regals més preuats. Preparar l'escudella més gustosa o la sopa de lletres amb les paraules més belles. Perdràs. L'has d'abandonar. Has de córrer a trobar el teu lloc. O deixar que el teu lloc et trobi. Si ets una dona serà un malson. Maleïdes les cases falses que s'han menjat el cor de tantes dones bones.


Els carrers són plens de música i colors. Els whatsapps i els cor-reus electrònics, de felicitacions, i molts rostres, entristits, desil·lusionats. Els heu vist? Hi ha homes i dones infeliços. Insatisfets. Alguns tenen motius de debò, dels grossos. Passen moments complicats i es mereixen tota l'empatia possible. Però entremig hi ha molts impostors, de posat de llagrimeta, que multipliquen les penes i enxiqueixen les alegries amb no sé pas quina obscura i gratificant finalitat.


Demà serà l'últim dia de l'any encara que vitalment no s'acabi res. Tot avança cap a un 2019 que ens mirem agafant aire. Serà l'any de les dones. Necessàriament. Urgentment. Brindo per totes elles perquè són elles –amb totes les seves formes, expressions i colors– les que sostenen les cases de debò. He trobat el meu Nadal al camp, al camp de sempre. L'olivera té brots nous a la soca seca. La terra fa olor de vida. Els records i les passions són això, olor i tacte. El filòsof Josep Maria Esquirol diu que hi ha tres infinitius essencials: pensar, viure i estimar. Repassem els nostres somnis i atorguem-li a cadascun d'ells una paraula. Tot desig comença amb una paraula. Triem-les bé perquè els mots tenen un poder transformador enorme. El meu fill petit ho sap. Per això no para de cantar: «Ning, ning, nang / la campana ha sonat!/ La festa ha començat!/ Ning, ning, nang/ Campanes amb molta marxa/ Ning, ning, nang / Pastorets amb la guitarra!/ Ning, ning, nang/ Angelets amb la simbomba/ Aquest Nadal serà la bomba!».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit