Un nou any és canvi. Girar el full del 2018 i entrar en el 2019, arrossega la motxilla de la renovació. És un situar-nos en aquest avançar continu que no té aturador. Comencem el 19 esperant el 20, per ser més transformadors encara. El cotxes dièsel que vam comprar fa menys d'una dècada com a gran solució pels elevats preus de la benzina ara estan condemnats, i el vehicle elèctric cada dia treu el cap amb més potència. Què passarà amb el món del motor? Què en fem de les benzineres? Com produïm bateries? I d'on traurem els minerals per fer-ho? Com ens mourem, en cotxe propi o de lloguer?
I si un sector tan potent com aquest està en plena transformació, què no li pot passar al món de la premsa, i dels mitjans de comunicació. Els consumidors de mitjans van canviant hàbits aprofitant les noves oportunitats que ofereixen grans plataformes i grans sistemes com ara la telefonia mòbil. Ens mourem sobre l'onada del canvi, però l'essència periodística es manté intacta: explicar històries interessants. És l'única salvació per al periodisme. No crec que mai perdem l'interès per saber, ni la saviesa de triar el millor canal.
La lluita, a part de la supervivència econòmica, és poder mantenir grups de periodistes que puguin transmetre amb habilitat literària allò que passa al nostre entorn, amb ulls crítics.
