Comença l'any en què caldrà tenir amplis coneixements en Dret per poder seguir l'actualitat. Les envestides dels tribunals (no només les del procés) ocuparan pàgines i programes d'informació a dojo. La última ha entrat al Jutjat núm.1 de Berga contra el creador Abel Azcona. Fa més de dos anys va fer una proposta reivindicativa en la qual componia el mot «pederàstia» amb hòsties consagrades. Les havia anat recollint en esglésies mentre feia veure que combregava. Una indefinida associació d'advocats cristians el tornen a demandar per profanació. Ho van fer abans a Pamplona. En aquella ocasió la causa va quedar arxivada. Ell s'explica fonamentant-se en les llibertats artística i d'expressió. I mostra un mal que té l'Església catòlica del qual afirma haver estat víctima. Però els denunciants són com un martell d'heretges. De fet, per explicar-ho cal recórrer a algunes paraules tan tronades com aquesta. A ell no li podran retreure allò de la manca de valor per fer una acció similar amb símbols islàmics. Temps enrere es va menjar (literalment) un Alcorà. Fulla a fulla. Aquesta pantalla la té superada.

Els seus detractors l'etiqueten d'artista, però ho escriuen entre cometes per rebaixar-lo. Cronistes més neutrals parlen d'algú transgressor, provocador, iconoclasta i altres adjectius postmoderns. Ho confesso, alguns dels seus treballs no els entenc però soc capaç de veure'n el valor: són originals, tenen qualitat tècnica, fan pensar, busquen nous àmbits i porten molt més enllà de l'evident. Sacseja les ments i arriba a incomodar el físic. Catedràtics universitaris han fet estudis sobre ell i centres culturals d'arreu del món se'l disputen. Avui és a Chicago i demà a Bogotà mentre viu a Sant Fruitós. Va passar una llarga temporada amb els estadants de l'antic Konvent a prop de Berga. Va ser quan va repetir la presentació amb les formes sacres. L'acabo d'escoltar i deixa anar que serà a l'estranger el dia que el citen. La primera demanda a Navarra el va fer popular molt més enllà dels cercles culturals i alternatius en què es mou. I ara sembla que aquesta fama el disgusta, li fa nosa. És així o bé o fa veure, però si al febrer no es presenta agreujarà la seva situació legal i, a més, els lletrats inquisidors ara provaran de fer passar bou per bèstia grossa. Han trobat una variable legal perillosa. El primer jutge no va veure delictes com el de profanació (recollit al Codi Penal espanyol amb anys de presó) perquè l'acció no s'havia produït en un lloc dels que els creients anomenen sagrat. Quan ara els mitjans han començat a fer-se ressò del nou cas, ha saltat una «C» per una «K». Parlen de la capella d'un convent quan realment es refereixen al Konvent, el centre artístic en què s'ha convertit l'antic centre de monges. Una sola lletra podria crear-li dificultats malgrat que les imatges de sants que puguin quedar per allà estan ben curades d'espants. Comprovarem si el jutge berguedà i la seva ideologia ho veuen així o bé arriba a una conclusió diferent del seu col·lega navarrès.

Em pregunto per les motivacions dels actuants. Busquen escarmentar, avisar a navegants i aconseguir notorietat a partir dels tribunals. Igual que Vox. Si una religió té una seu central com la de la Plaça de Sant Pere (la del Vaticà, no la berguedana) no entenc què temen de les preteses ofenses del menut pamplonès. Però atemoreixen i quasi ningú ha sortit en la seva defensa. L'objecte de tot plegat és una proposta creativa original en la qual els acusa d'un fet tan greu i demostrat com és l'abús d'infants per part de molts capellans. Aquests diligents juristes no han posat cap requeriment en defensa d'una sola criatura víctima d'algun prevere en lloc santificat. Cap ni un.