No ha acabat bé l'any 2018 des d'un punt de vista econòmic. El caos polític s'ha instal·lat als Estats Units mentre la Reserva Federal considera seguir apujant els tipus d'interès i encarint el pagament dels deutes. La guerra comercial entre aquest país i la Xina segueix imparable. A Europa no hi ha notícies per sentir-se optimistes. Un altre caos, aquest cop al Regne Unit amb el Brexit, és una incògnita de la qual no es pot prometre res bo. A França, el president Emmanuel Macron ha reculat de les seves projeccions reformistes davant les manifestacions dels armilles grogues. A Alemanya, la successió d'Angela Merkel ja és un fet. Itàlia sobreviu amb un Govern populista d'extrema esquerra i extrema dreta. Les prediccions apunten a una desacceleració del creixement econòmic fins al 3,5% al món. L'Índia tornarà superar la Xina com a país -entre els grans- de més creixement. El deute mundial seguirà pujant. Que no passi res al sistema financer.

A Espanya, Pedro Sánchez viatja pel món mentre segueix governant amb una extrema minoria i amb l'esperat suport de l'extrema esquerra i els separatistes. El 26 de maig hi haurà eleccions europees, municipals i en tretze autonomies. Els dos blocs, ja s'està veient a Andalusia, s'estan formant. L'aparició de Vox als consistoris i parlaments serà més grossa del que avui pot semblar. I no tots els seus votants vindran de la dreta tradicional.

A Catalunya seguirem en mans d'un Govern que no fa lleis i que seguirà gesticulant i fent de víctima. Molts estem esperant un miracle que posi fi a la situació actual. Hi ha moviments, però hi ha d'haver un mínim consens. El món inicia el final de dècada amb un horitzó amb moltes tempestes. Encara cap és un huracà; però, compte, que ho pot ser.

Bon any 2019.