Com cada 24 de desembre, va aparèixer a les nostres pantalles una persona que té la vida resolta perquè al seu pare (el que sortia abans que ell) el va restaurar el major assassí de la història d'aquesta Espanya tan rara, va sortir a justificar el seu sou i deixar-nos anar un conte escrit per altres que no es creu ningú que segueixi la cultura política d'aquest senyor. Va aparèixer aquest rei per intentar quedar bé i fer-se publicitat, això sí, cobrant per això. Va parlar en el seu pamfletari discurs als joves perquè sap que les noves generacions són més republicanes que monàrquiques i això l'espanta, i tracta de semblar útil per a aquesta joventut que tan malament ho passa. Perquè ell vol seguir sent rei a qualsevol preu, i que ho sigui la seva filla, i sap que per a això ha d'influir en la voluntat de la gent, i res millor que aprofitar el privilegi d'omplir pantalles de TV.
Felip diu que entén els joves, quan ell mai ha hagut de buscar feina, mai ha hagut de buscar un pis en plena especulació. Diu que els entén, però en realitat sembla que el que fa és riure's de la joventut treballadora. Dels pensionistes ja se'n va riure en el seu moment! Encara recordo el març, que mentre centenars de milers de pensionistes es manifestaven al carrer, ell se'n va anar a esquiar amb la família. Les reivindicacions del moviment feminista queden fora, ni una paraula va dir Felip de les seves reivindicacions. Tampoc hi va haver gestos cap a les víctimes del franquisme. Poc li importen, a Felip, i als que li escriuen el discurs. Els que li escriuen el seu discurs dulcifiquen els problemes d'una ciutadania, en massa casos, desesperada.
Què pot pensar qualsevol amb problemes de veritat de les seves recomanacions paternalistes? I dels seus consells sobre la convivència. Quan la van trencar els polítics amics seus i molt amics de la corona corruptes fins a la medul·la quan van regalar per «dos duros» les empreses públiques als seus amics. Entre elles les elèctriques, que tallen el subministrament a famílies que no poden pagar. Mentre ells es van col·locar per les portes giratòries en els consells d'administració d'aquestes mateixes empreses.
Convivència amb amnistiats fiscals que han estat dècades parlant de la Constitució i d'Espanya mentre s'enduien els diners a comptes a Suïssa.
Convivència amb bancs que, mentre són rescatats amb els diners públics, fan fora les famílies que no poden pagar i les deixen al carrer. És tan gegantinament hipòcrita...!
Com que no cau tampoc gaire bé aquí a Catalunya ni a Euskadi, el rei també va parlar d'acords, de consensos i, és clar, de convivència. El problema a Catalunya és la nostra memòria i records del seu ardor guerrer el 3 d'octubre del 2017; si no, potser els seus dots a la pantalla podrien resultar fins i tot creïbles per a alguns. Però vaja, que després d'haver legitimat l'estratègia repressiva dels del 155 amb Catalunya i avalar el «a por ellos» judicial, polític i social entre pobles, no s'ho creu ningú amb una mica de memòria. A la Corona espanyola partim del fet que la figura que encarna la dinastia regna però no governa, segons aquesta Constitució. No governa excepte quan sí que manté una posició decididament política com va ocórrer el 3 d'octubre del 2017 sobre Catalunya. Per això quan Felip parla sempre de convivència ens porta molts mals records del seu discurs d'octubre del 2017. Parla de convivència però no parla de presos: 9 presos i preses polítics, 9 exiliats i exiliades, els 214 anys de presó de petició fiscal, els 700 anys de presó de petició de la ultradreta, els 712 alcaldes i alcaldesses investigats, els 1.066 ferits fa 1 any i la criminalització político-mediàtica de mitjans de comunicació que no paren de crear mentides i odi sobre Catalunya.
Qui no vol la convivència? I tampoc oblidem els joves d'Altsasu, el jove madrileny Alfon, etc., la llista és llarga. Això és convivència? Això és democràcia?
En el muntatge de discurs tampoc no va parlar amb prou feines de corrupció ni de la denúncia presentada al rei emèrit per 12 delictes el 5 de desembre pel PCE, IU i els advocats de FAI-RAD. Hi ha por a parlar de la primera querella presentada a un rei d'Espanya en la història! Cada vegada que es compleix un altre any, resulta més anacrònica la figura d'un cap de l'Estat instituït com a rei. A Catalunya, a Espanya i en qualsevol poble del món.
