Els crits de «freiheit» (llibertat en alemany) s'escoltaven pels carrers del Berlín Oriental i una multitud de berlinesos, molts dels quals joves, es dirigia guiada per les ànsies de llibertat al Checkpoint Charlie. «Si voleu marxar, us en podeu anar», havia dit públicament Günter Schabowski, un dirigent del Partit Comunista. Era el 9 de novembre del 1989 i feia 28 anys de la construcció del Mur de Berlín. Una parella de mitjana edat va caminar, a pas lent, fins al punt de control sense que cap militar fes res per evitar-ho. Silenci absolut. Al cantó occidental del mur es va sentir, de cop, una cridòria que festejava el gest de la parella anònima. Llavors, la marea humana va seguir emocionada els mateixos passos, i la història del continent europeu va canviar. Entre l'elit política d'Europa hi havia molts dubtes de què podria significar la reunificació d'Alemanya i del poder que podria exercir en tot el continent. Però l'aposta per la construcció europea va ser clara i s'observava el futur amb molta esperança. Aquest 2019 se celebrarà el vintè aniversari d'aquella jornada històrica. Però la voluntat per construir un futur més pròsper, amb la construcció d'una Europa més unida, s'ha esvaït. Dues dècades després, no estem en el punt que molts, col·lectivament, s'imaginaven. Més aviat hi ha un món pessimista com el del film de ciència-ficció Blade Runner, que el director Ridley Scott situava el 2019. Bon any!
