L'inici del fragment que l'evangelista Mateu ens reporta a 2,1-12 i que llegim aquest diumenge, fa referència a un fet excepcional en la història de la Humanitat: el naixement de Jesús a Betlem; i tot seguit continua el relat que gira a l'entorn de la visita d'uns Savis d'Orient per adorar l'Infant.

Mateu, textualment ens diu que «Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns Savis d'Orient... llavors l'estrella que havien vist sortir a l'Orient començà a avançar davant d'ells fins que s'aturà damunt el lloc on era l'Infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arques, i li oferiren presents, or, encens i mirra».

Davant d'aquest relat ens podem fer dues reflexions puntuals; la primera, per quin motiu «els Savis d'Orient» s'han convertit en «Els Reis Mags d'Orient»?, i com és que són tres?

D'acord amb Mateu no eren ni reis ni mags, ni s'especifica el seu nombre. D'altra banda, cap dels altres tres evangelistes fan referència a aquesta situació. Per quina raó, doncs, hem anat modificant els noms i hem capgirat el sentit?

Sembla que, amb els anys, es va anar canviant llur naturalesa: els Savis d'Orient van esdevenir mags, astròlegs, i finalment, reis, amb nombre i nom inclosos: Melcior, Gaspar i Baltasar.

La segona reflexió, de caire més social i teològic, apunta al fet que aquests Savis d'Orient ens continuen oferint tres virtuts: la primera d'elles, la saviesa, que implica, entre altres coses, saber seguir els signes dels temps («l'estrella»); la segona, la humilitat («es prostraren a ter-ra»); i la tercera, la discreció («la tornada silent a Orient»). Virtuts que també podem associar, amb un necessari gir hermenèutic, als presents d'or, encens i mirra respectivament.

És lamentable que el bellíssim relat de Mateu avui dia s'ha convertit, massa sovint, en un foragitat intercanvi de regals, en el marc d'un hiperconsumisme malaltís que, juntament amb altres factors perversos, va conduint el planeta Terra a una més que probable catàstrofe si no hi ha un veritable propòsit d'esmena, començant pels senyors i senyores que, vivint en la seva bombolla particular, amunteguen voluntat de poder, beneficis i diner a desdir.

Tanmateix també ens interpel·la a nosaltres, que sense renunciar a una celebració austera de la festa dels anomenats avui dia «Reis», d'alt voltatge emocional, ens invita sobretot a orientar-nos i a orientar a qui necessiti suport, tant en el vessant material com en el psicològic i l'espiritual, llegint acuradament els signes dels temps, sempre amb una actitud humil i, sobretot, discreta.