Hem començat el nou any amb unes xifres que demostren la situació crítica de les finances de la Generalitat, amb un deute global que supera els 78.000 milions d'euros, dos terços dels quals en mans del Govern central. Cada dia, el deute extern afegeix tres milions més, en interessos, a la suma descrita, i la paràlisis inversora del govern és total i absoluta, com podem constatar des dels ajuntaments, o des de les empreses constructores, instal·ladores o de manteniment.
O més greu encara, des de qualsevol dels serveis bàsics essencials, competència en exclusiva de la Generalitat. Per raons que ara no venen a tomb, en les darreres setmanes he pogut comprovar el descens de la Sanitat catalana, de primera, a segona divisió. Només quan es baixa de categoria ens adonem del que estem perdent, acostumats com estàvem una Sanitat de primera qualitat, ràpida i eficient. Però si algú es pensava que retallar en aquest àmbit no portaria greus problemes, pot comprovar que estava equivocat. Molt equivocat.
Hi ha hagut una autèntica fugida de professionals de la medicina, tant en metges de família com en especialistes de les diferents àrees, i el mateix ha passat en tot el ram de la infermeria, de manera que es calcula en uns quants milers el nombre de professionals que caldria recuperar, per tal de retornar a les ràtios anteriors a la crisi. I no parlem tant de la crisi econòmica com de les retallades iniciades per Artur Mas, líder avançat de l'aprimament de plantilles, a Sanitat, però també a Ensenyament, un altre dels pilars de l'estat del benestar. Però, tornant a la Sanitat, element essencial del benestar, s'estan produint fets realment preocupants. Molt preocupants, com que proves elementals i essencials per conèixer les afeccions dels pacients, puguin tenir terminis d'escàndol. Ressonàncies magnètiques amb retards d'un any, visites concertades a especialistes en un termini de mig any, fins i tot en casos de cardiopaties o altres afeccions que necessiten rapidesa en el diagnòstic, per poder actuar amb la diligència que cal. O situacions de manca total d'especialistes en pediatria, en neurologia, etc., en determinats centres o regions sanitàries... La llista seria llarga, però vull que serveixi per explicitar el que hauria de fer un govern responsable i no fa.
El govern de la Generalitat està inoperatiu, ocupat en batalles internes entre els partits que el componen, per una banda, i dedicat a la batalla per un procés desballestat que ni ells saben cap on portar. Aquesta inoperància motiva que ni tinguem pressupost actualitzat, ni es prevegi poder-ne tenir, en els propers mesos. La manca de pressupost obliga a la congelació de totes les partides, a l'espera de xifres definitives. En resum, es paralitzen totes les actuacions, i no s'autoritzen ni noves contractacions ni noves inversions. D'aquí la previsió de continuïtat del deteriorament dels serveis fonamentals com la Sanitat, sí, però també Ensenyament, Serveis Socials... Hi ha, però, una sortida possible, un raig de llum i esperança, si les batalles internes donen pas a la recuperació del seny i a deixar per a altres moments el procés, per tal d'atendre les necessitats més peremptòries dels catalans i catalanes. La solució passa per donar suport als pressupostos generals de l'Estat, on figura una partida específica per a Catalu-nya de 2.400 milions, a banda d'altres mesures de caire legislatiu, per redreçar decisions de l'anterior govern, en matèria de competències pròpies de Catalunya, i així poder legislar i gestionar millor temes relacionats amb l'habitatge, l'estalvi energètic, etc.
Política és pedagogia i és anar a qüestions pràctiques. Ara i aquí, no es pot consentir l'abandonament de les competències pròpies, en matèries essencials, sota l'excusa de voler-se dedicar a uns objectius que sabem que són inassolibles, com s'ha comprovat a bastament en el darrer any. El realisme ha de ser la primera virtut d'un governant.
