Majestats, amb un cert esforç perquè soc més aviat de república, us escric aquestes línies més per tradició i obligació que no pas per devoció. Ja sé que vaig tard però és que la columna cau en diumenge i he pensat que al cap i a la fi, per a unes persones preparades com vosaltres que només treballeu un dia a l'any, fer un petit esforç per arremangar-se la capa i suar la corona unes quantes hores més, tampoc es demanar tant. Posats a pagar per tot, m'agradaria que a la meva ciutat substituíssiu els parquímetres per arbres, ja que si hem de cotitzar millor fer-ho per respirar que no pas per aparcar; i ja que aquest any ens toca votar per la gent de casa, si no us fa res deixeu-nos un ajuntament valent, ben endreçat, decidit i disposat a treballar per renovar i avançar. Amb tants dies com teniu de vacances, estaria bé que algun el féssiu servir per trobar els sacs de sentit comú, vergonya i drets humans que fa anys que es van perdre i mai han arribat a les portes d'algun tribunal, seu governamental o palau, que bona falta els fa. Sabeu què passa? Que allò que els reis són bons, les princeses dolces i els jutges justos i van al cel, cada vegada ens costa més d'empassar.
Vosaltres que disposeu de calerons, no estaria gens malament que en lloc de malbaratar-los en comissions -que aquestes sí que no us oblideu mai de dur-les a casa d'uns quants-, els féssiu servir per a investigacions que descobrissin un fàrmac per donar l'oportunitat, a tots aquells que els ha tocat manar, que els arribi la sang al cap per fer la feina més difícil que existeix, aquella que fa servir les neurones per pensar.
Als qui tenen l'ànima tan negra com el carbó, assegureu-vos que en rebin un bon sac; i als que els ha vençut el desànim en la lluita per la llibertat, sobretot un bon grapat de piles per tornar a carregar energia en favor de la unitat; que encara que pintin bastos, si hem de fracassar, sempre és millor fer-ho tots a una, plegats i amb dignitat.
Per acabar us demanaria, si no pot ser aquest any que sigui el proper, que feu un esforç per ampliar les places del vostre transport, i si no en llogueu un altre, que en aquest país de camells ens en sobren, i en lloc de tres, quan emprengueu el viatge de tornada cap al Llunyà Orient, en fóssiu quatre i algun per no tornar.
De tot el que us demanàvem per a l'any que ja ha marxat, ben poca cosa ens heu deixat; per tant, no us estranyeu si, de totes aquelles promeses que us vam fer de ser bons minyons, ens n'anem oblidant i comencem a deixar de banda les bones intencions. Sé que costarà perquè darrerament us heu polititzat molt i us heu tornat més de la banda de prometre i oblidar que de la de ser justos i atorgar, però mai és tard per canviar... A veure si aquest any és veritat i canviant per males, les bones intencions, alguna cosa caurà.
