L'informe sobre la situació social de Manresa que acaba d'elaborar l'Ajuntament mostra una realitat inquietant. Un de cada cinc aturats ho és de llarga durada, i ho és principalment en l'edat de la maduresa professional. Els serveis socials fan una tasca estratègica per a la ciutat que, fins ara, ha temperat la duríssima situació econòmica dels anys de la crisi. L'economia ha tornat a arrencar i els efectes de la recuperació es fan evidents per a moltes persones; tanmateix, hi ha un tipus de treballador sense qualificació i sense xarxa social -immigrants, principalment- a qui aquesta recuperació no arriba. I si els arriba, serà en forma de feines sense cap qualificació, de baixíssim valor afegit i que comportaran sous molt baixos, massa semblants al subsidi que un pare de família amb dues o tres criatures cobra per a l'indispensable manteniment de la unitat familiar. Treballar per aproximadament la mateixa quantitat de diners de subsistència que es reben sense fer-ho no és un incentiu per a moltes persones. Trencar aquesta espiral que porta a la pobresa crònica i resignada és imprescindible.
