El 30 de desembre passat, aquest diari va celebrar el seu aniversari. En aquests temps de crisi econòmica poder celebrar 40 anys de vida periodística és tota una proesa. Si bé en el llunyà 1978 era una agosarada aventura el projecte d'editar un diari en català i d'àmbit comarcal, avui, el 2019, és tota una heroïcitat el fet de mantenir-se. En el decurs d'aquests anys, uns quants diaris han vist disminuir considerablement les seves vendes i en conseqüència s'han vist forçats a tancar l'empresa. En el cas de Regió7 no només ha subsistit sinó que ha millorat notablement el producte. Si repassem el seu recorregut podrem observar com la seva evolució ha estat progressiva i positiva.

Així, doncs, cal felicitar totes les persones que han fet possible aquest petit miracle durant aquests quatre decennis. Evidentment, com en qualsevol altre àmbit de la vida, els professionals i col·laboradors del diari han viscut vicissituds de tot tipus: satisfaccions, decepcions, pressions, reconversions... Però, sortosament, les adversitats s'han superat, i el diari continua viu i dempeus. I que per molts anys continuï!

Com tots els mitjans de comunicació, el diari té els seus adeptes i també els seus detractors. Benvinguda sigui la crítica -la favorable i la desfavorable- que serveixi per millorar. Addictes i crítics, ningú pot negar la pluralitat d'opinió que s'ofereix des de les seves pàgines, les quals sempre han estat obertes als ciutadans/es i a les entitats de caràcter divers. Per a satisfacció d'uns, i per a enuig d'altres, el diari continua sent un eficaç altaveu de les inquietuds socials. Informació, reivindicació, solidaritat, sàtira, denúncia... tot hi té cabuda. Des de la meva pròpia experiència, durant uns quants anys d'intens treball en el món associatiu (dit amb humilitat), reconec i agraeixo la sensibilitat i acolliment del diari a les reivindicacions veïnals. També és cert que al llarg d'aquests anys han tingut lloc algunes discrepàncies, però el balanç global és totalment positiu. Les denúncies veïnals a través de les pàgines del diari han obtingut -i tenen- un ampli ressò que ha ajudat a resoldre molts dels problemes existents a la ciutat.

Ara, amb motiu de l'aniversari, el diari ha anunciat diverses iniciatives que tindran lloc en el decurs dels propers mesos. Una d'elles, ja s'ha fet efectiva. El diumenge 30 de desembre, coincidint amb la data del naixement del diari, va reeditar-se l'exemplar número 1. Una iniciativa molt encertada. A la portada s'anuncia als lectors que la seva publicació serà de dos cops per setmana i si els objectius periodístics es consoliden aleshores s'augmentarà a quatre cops. Bé, la bona feina feta ha aconseguit arribar fins a set cops a la setmana. Tornar a llegir aquell exemplar de fa quaranta anys m'ha transportat a nombrosos records d'aquella època.

Un altre encert del dia 30 passat va ser l'edició d'un especial on unes breus pinzellades ens recordaven alguns dels esdeveniments d'aquell 1978 en l'àmbit local, comarcal, nacional, i internacional. A l'exemplar s'hi poden veure algunes sorprenents fotos manresanes d'aquella època.

I un tercer encert (tota una commemoració d'encerts) ha estat que els habituals quatre columnistes dominicals es confabulessin per parlar alhora de les seves respectives vivències d'aquells anys. Molt encertada la presentació feta per l'exdirector del diari Gonçal Mazcuñán referida als seus «col·legues» dominicals, com també la seva reflexió personal d'aquells anys. Confesso que aquesta doble pàgina d'opinió del diumenge sempre m'enganxa.

Per cert, accepto el repte que en Gonçal feia en la seva columna i em permeto la frivolitat -amb el permís dels lectors/es i el vistiplau del director- de canviar avui la foto que encapçala aquestes línies per una altra imatge meva de fa 40 anys.

Salut i llarga vida periodística! El proper repte, celebrar mig segle!