La societat Projectes Territorials del Bages va constituir un interessant intent de suma d'interessos públics i privats per desenvolupar accions urbanístiques d'interès públic, sobretot el Parc Tecnològic de Manresa. Operacions de tipus convencional havien de generar la solvència necessària per perseguir objectius ambiciosos com l'espai d'excel·lència tecnològica a la falda de la parc de l'Agulla. La idea era bona, però perquè realment servís calia saber gestionar-la. Malauradament, les deficiències en la gestió i la falta de complicitat de la burocràcia pública van fer que quan la societat va estar finalment en condicions de sortir a actuar al mercat el mercat ja no existia perquè se l'havia emportat la crisi. Ara, el concurs de creditors de la societat és el penúltim episodi d'una llarga agonia. El Parc Tecnològic ha quedat en una ombra (positiva, finalment, però una ombra) del que es pretenia, i a un cost absolutament desproporcionat. La idea era bona, però amb això no n'hi havia prou.
